Els cops de calor empitjoren la qualitat de l'ordi i en comprometen l'ús cerveser

Els resultats preliminars de l'estudi de Damm i Agrotecnio a Ponent identifiquen varietats més resistents

Els experiments en camps de Ponent per estudiar l'impacte dels cops de calor en l'ordi han constatat que els episodis extrems d'altes temperatures n'alteren les propietats i la qualitat, i fan que tingui menys aptituds per a la producció de malta i cervesa. El projecte ResOrMa, impulsat pel grup Damm i la malteria la Moràvia, juntament amb Semillas Batlle, Cupasa i Agrotecnio, ja ha identificat algunes varietats que ofereixen una millor resistència a la calor i que permetrien garantir la disponibilitat d'ordi cerveser en un context de canvi climàtic. L'estudi finalitzarà al maig, però tindrà continuïtat amb un doctorat industrial que permetrà engegar una segona campanya de cultius amb la intenció d'obtenir unes conclusions més robustes.

La iniciativa pretén millorar la resistència de la planta davant els cops de calor i el rebrot precollita provocat per les pluges, uns factors que afecten directament la qualitat de les matèries primeres que calen per produir cervesa. En camps de Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell) i Gimenells (Segrià) s'ha estudiat l'impacte d'aquests fenòmens sobre la qualitat de la planta, s'han classificat les varietats segons la seva tolerància i s'ha mirat d'identificar-ne de noves per tal d'homologar-les.

El projecte ha fet proves amb pluges artificials al laboratori i ha modificat les condicions de les parcel·les en experimentació cobrint les espigues amb unes estructures de fusta que permeten un efecte hivernacle. D'aquesta manera, quan s'omple el gra, els tècnics generen cops de calor i poden analitzar la resposta de la planta.

"Hem observat canvis de pes, és a dir, de rendiment, i també en el calibre i en la proporció d'elements com el midó, les proteïnes i els betaglucans, que influeixen en la qualitat final de la malta i, després, en la producció de cervesa", ha explicat la catedràtica de la UdL i investigadora del grup de Fisiologia de Cultius d'Agrotecnio, Roxana Savin.

L'aplicació de calor a l'ordi ha produït un augment de la proteïna i ha reduït el calibre del gra, mentre que els paràmetres de friabilitat i humitat s'ha mantingut estables, segons la responsable de producció de la Moràvia, Neus Prieto. Per contra, s'han detectat resultats diferents en les dues ubicacions estudiades pel que fa a la viscositat i el betaglucà. 

Els cops de calor tenen una implicació negativa en la indústria i en la producció de malta perquè un ordi de menys qualitat s'ha de destinar a la indústria ramadera, generant menys ingressos per als agricultors. Per això la recerca vol combatre un problema que serà cada cop més freqüent. "Alguns dies la temperatura màxima és molt alta, entre 8 i 10 graus més del que és habitual, i aquests cops de calor poder ser més letals que un augment sostingut al llarg del temps", ha afegit Savin.

Aquest projecte per reforçar la resiliència dels cereals davant el canvi climàtic ha centrat aquest divendres l'inici de la tercera edició del cicle 'Breakfast4Inno' al Parc Agrobiotech de Lleida. La iniciativa està coordinada pel Grup de Recerca de Fisiologia de Cultius d'Agrotecnio i és finançada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. 

La inauguració de la jornada ha anat a càrrec del conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, que ha refermat el compromís pel coneixement, la ciència, la innovació i la tecnologia. Ordeig ha advertit que el sector agroalimentari és el primer sector de l'economia, però que "deixarà de ser-ho si no apostem pel coneixement". En aquest sentit, ha destacat que Catalunya vol ser referent i que Lleida es posicioni com un 'hub' d'innovació agroalimentària mundial.

Informa: ACN

Infolleida