Actualitat
Caos a tot l’Estat per una apagada general sense precedents
Sobtada desaparició del 60% de la demanda a la xarxa, sense que se’n sàpiga la causa
A 12,33 hores d’ahir, Mollerussa, Lleida, Catalunya, la resta d’Espanya i Portugal van tornar a l’època preindustrial, quan no hi havia electricitat. Una sobtada desaparició mai registrada de 15 gigawatts (el 60% de la demanda total) de la xarxa elèctrica estatal, va provocar aquesta gran apagada que va desfermar el caos.
Les causes encara estan per aclarir, però els efectes van ser immediats i es van prolongar durant com a mínim unes deu hores a la majoria dels municipis de Lleida. Els semàfors es van quedar a les fosques i conductors i vianants van haver de gestionar la situació com van poder fins que els urbans van començar a regular el trànsit als principals encreuaments.
Els telèfons mòbils i els fixos van quedar inutilitzats, igual que internet. L’únic canal de comunicació que va continuar funcionant va ser el de la ràdio. Els vells transistors a piles, que molts joves no havien vist a la seua vida, van recobrar protagonisme, i fins i tot es van formar grups de persones que intentaven saber el que succeïa a través d’asquests ginys. Ambulatoris i hospitals van anul·lar les visites i proves programades i només atenien casos urgents.
A l’Arnau, els generadors van permetre mantenir serveis essencials com el de l’UCI i quiròfans per a operacions ineludibles. Centenars de persones es van veure atrapades dins d’ascensors i van ser rescatades de forma progressiva pels Bombers. Mossos d’Esquadra i Policies Locals van mobilitzar el màxim d’efectius per atendre les emergències i evitar robatoris i saquejos quan es va fer de nit.
La majoria d’establiments comercials es van quedar sense poder cobrar amb targeta o mòbil i només despatxaven clients que portaven diners en efectiu. Molts van optar per tancar i en els que no es podia abaixar la persiana de forma manual els seus titulars es van quedar de guàrdia a la porta.
En supermercats i botigues de queviures que van seguir oberts es van formar cues de persones que volien comprar aigua –que es va esgotar en la majoria– i aliments no peribles. Les llanternes i piles també es van acabar en moltes botigues. I els bars i restaurants van haver d’adaptar la seua oferta als menjars en fred i la durada de l’apagada va fer que el gènere que tenien als congeladors i neveres acabéssent inservible.
Les causes encara estan per aclarir, però els efectes van ser immediats i es van prolongar durant com a mínim unes deu hores a la majoria dels municipis de Lleida. Els semàfors es van quedar a les fosques i conductors i vianants van haver de gestionar la situació com van poder fins que els urbans van començar a regular el trànsit als principals encreuaments.
Els telèfons mòbils i els fixos van quedar inutilitzats, igual que internet. L’únic canal de comunicació que va continuar funcionant va ser el de la ràdio. Els vells transistors a piles, que molts joves no havien vist a la seua vida, van recobrar protagonisme, i fins i tot es van formar grups de persones que intentaven saber el que succeïa a través d’asquests ginys. Ambulatoris i hospitals van anul·lar les visites i proves programades i només atenien casos urgents.
A l’Arnau, els generadors van permetre mantenir serveis essencials com el de l’UCI i quiròfans per a operacions ineludibles. Centenars de persones es van veure atrapades dins d’ascensors i van ser rescatades de forma progressiva pels Bombers. Mossos d’Esquadra i Policies Locals van mobilitzar el màxim d’efectius per atendre les emergències i evitar robatoris i saquejos quan es va fer de nit.
La majoria d’establiments comercials es van quedar sense poder cobrar amb targeta o mòbil i només despatxaven clients que portaven diners en efectiu. Molts van optar per tancar i en els que no es podia abaixar la persiana de forma manual els seus titulars es van quedar de guàrdia a la porta.
En supermercats i botigues de queviures que van seguir oberts es van formar cues de persones que volien comprar aigua –que es va esgotar en la majoria– i aliments no peribles. Les llanternes i piles també es van acabar en moltes botigues. I els bars i restaurants van haver d’adaptar la seua oferta als menjars en fred i la durada de l’apagada va fer que el gènere que tenien als congeladors i neveres acabéssent inservible.
Infolleida
Segre