Actualitat
El Canal d'Urgell afronta 60 plets per talls d'aigua
La jutge els acumularà en una causa
Les aigües baixen tèrboles en diversos àmbits del Canal d'Urgell. Al tempestuós procés de votacions sobre la seua eventual modernització amb les pautes de la Generalitat se li afegeixen ara 60 demandes de regants que van perdre les collites pel tall d'aigua del 2023, el de la sequera.
Els dos calendaris són incerts. El de la modernització inclou dotze votacions entre avui i el dia 18, mentre que aquell mateix dijous la junta de govern decideix si es manté o no la votació de síndics del dia 21. El de les demandes va quedar en l'aire aquest dijous, encara que tot indica que derivarà en la formació d'una macrocausa que acumularà els plets, o en un carrusel concentrat en dos setmanes, per deixar-ho resolt abans de l'estiu.
La magistrada del Jutjat Contenciós Administratiu de Lleida va suspendre dimecres la vista del segon plet que arribava a judici després de detectar incongruències en uns informes pericials.
En aquesta mateixa vista, la jutge va avançar la intenció d'unir en una sola causa les nou demandes que ja tramita. Tanmateix, n'hi ha 50 més en preparació. Són, del centenar de reclamacions prèvies que acaba de rebutjar la comunitat general, aquelles la quantia de les quals supera els 2.000 €. Els pagesos tenen dos mesos, fins a començaments de febrer, per portar-les als tribunals.
En tots els casos, els regants reclamen recuperar els costos de la sembra de panís (llavor, herbicida, adob i, en alguns casos, hores de treball) al·legant que si no van collir va ser perquè l'Urgell, en plena sequera, va tallar l'aigua abans que el vegetal assolís la mínima viabilitat i sense haver informat abans que això podia passar.
La comunitat al·lega que qualsevol agricultor veterà havia de saber que en un any amb aquesta escassetat de recursos hídrics conrear un cereal com el panís era inviable, i incloïa el resultat en el risc i ventura propi de l'activitat empresarial. Ara afegeix que alguns pagesos han cobrat ajuts de la Generalitat, malgrat que aquestes quantitats no cobreixen les despeses. El primer judici el va guanyar el regant, tot i que la sentència la va posar un altre magistrat.
Els dos calendaris són incerts. El de la modernització inclou dotze votacions entre avui i el dia 18, mentre que aquell mateix dijous la junta de govern decideix si es manté o no la votació de síndics del dia 21. El de les demandes va quedar en l'aire aquest dijous, encara que tot indica que derivarà en la formació d'una macrocausa que acumularà els plets, o en un carrusel concentrat en dos setmanes, per deixar-ho resolt abans de l'estiu.
La magistrada del Jutjat Contenciós Administratiu de Lleida va suspendre dimecres la vista del segon plet que arribava a judici després de detectar incongruències en uns informes pericials.
En aquesta mateixa vista, la jutge va avançar la intenció d'unir en una sola causa les nou demandes que ja tramita. Tanmateix, n'hi ha 50 més en preparació. Són, del centenar de reclamacions prèvies que acaba de rebutjar la comunitat general, aquelles la quantia de les quals supera els 2.000 €. Els pagesos tenen dos mesos, fins a començaments de febrer, per portar-les als tribunals.
En tots els casos, els regants reclamen recuperar els costos de la sembra de panís (llavor, herbicida, adob i, en alguns casos, hores de treball) al·legant que si no van collir va ser perquè l'Urgell, en plena sequera, va tallar l'aigua abans que el vegetal assolís la mínima viabilitat i sense haver informat abans que això podia passar.
La comunitat al·lega que qualsevol agricultor veterà havia de saber que en un any amb aquesta escassetat de recursos hídrics conrear un cereal com el panís era inviable, i incloïa el resultat en el risc i ventura propi de l'activitat empresarial. Ara afegeix que alguns pagesos han cobrat ajuts de la Generalitat, malgrat que aquestes quantitats no cobreixen les despeses. El primer judici el va guanyar el regant, tot i que la sentència la va posar un altre magistrat.
SEGRE