Actualitat
L’agricultura regenerativa pot produir el mateix amb menys cost
Segons un estudi que lidera el CREAF i que analitza una finca d’Ivars d’Urgell
L’agricultura regenerativa podria produir la mateixa quantitat d’aliments que la convencional i, a la llarga, amb un cost econòmic igual o menor. Així ho indiquen els resultats preliminars del projecte Regenera.cat, que es va iniciar fa un any en quatre finques de Catalunya, entre les quals una de peres de Pomona Fruits a Ivars d’Urgell, i que està coordinat pel CREAF i gestionat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca.
Les dades s’han obtingut comparant la producció i els costos de les quatre finques regeneratives que participen en la iniciativa, davant de parcel·les que practiquen una agricultura convencional i que, per tant, encara fan servir pesticides, fertilitzants químics i maquinària pesant per llaurar el cultiu. A més de les peres de Pomona Fruits, s’han analitzat carbassons a l’horta de Verdcamp Fruits; la llet de vaca de pastura a Planeses, i raïm de la Família Torres.
Per portar a terme el càlcul econòmic, l’equip ha fet una anàlisi minuciosa durant la qual s’han tingut en compte el cost del personal, detallat en diferents accions com podar, plantar o aplicar tractaments fitosanitaris; el cost de la maquinària, que inclou la gasolina i el manteniment o lloguer de les màquines; i el dels productes que s’apliquen al camp, com el compost o els fertilitzants.
Tanmateix, el càlcul no contempla la inversió inicial necessària per restaurar la salut del sòl, un procés que pot requerir diversos anys abans d’assolir aquesta rendibilitat. En el cas de les peres de Pomona Fruits, l’estudi demostra que el cost de produir de manera regenerativa és un vint per cent inferior al de fer-ho de manera convencional.
Això és degut, segons explica Javier Retana, professor de la UAB i investigador del CREAF, “per la reducció del cost en maquinària i en productes fitosanitaris com poden ser els fertilitzants”. També la producció és més elevada, ja que l’any passat es van recollir 22.000 quilos de fruita per hectàrea, per sobre dels 18.000 quilos recollits a les parcel·les de cultiu convencional.
El projecte, que acaba el proper mes de gener, continua treballant per seguir demostrant els beneficis de l’agricultura regenerativa. “Ara estem calculant altres paràmetres com la petjada de carboni i d’aigua, la qualitat nutricional dels aliments o la diversitat de pol·linitzadors”, assevera Retana.
Les dades s’han obtingut comparant la producció i els costos de les quatre finques regeneratives que participen en la iniciativa, davant de parcel·les que practiquen una agricultura convencional i que, per tant, encara fan servir pesticides, fertilitzants químics i maquinària pesant per llaurar el cultiu. A més de les peres de Pomona Fruits, s’han analitzat carbassons a l’horta de Verdcamp Fruits; la llet de vaca de pastura a Planeses, i raïm de la Família Torres.
Per portar a terme el càlcul econòmic, l’equip ha fet una anàlisi minuciosa durant la qual s’han tingut en compte el cost del personal, detallat en diferents accions com podar, plantar o aplicar tractaments fitosanitaris; el cost de la maquinària, que inclou la gasolina i el manteniment o lloguer de les màquines; i el dels productes que s’apliquen al camp, com el compost o els fertilitzants.
Tanmateix, el càlcul no contempla la inversió inicial necessària per restaurar la salut del sòl, un procés que pot requerir diversos anys abans d’assolir aquesta rendibilitat. En el cas de les peres de Pomona Fruits, l’estudi demostra que el cost de produir de manera regenerativa és un vint per cent inferior al de fer-ho de manera convencional.
Això és degut, segons explica Javier Retana, professor de la UAB i investigador del CREAF, “per la reducció del cost en maquinària i en productes fitosanitaris com poden ser els fertilitzants”. També la producció és més elevada, ja que l’any passat es van recollir 22.000 quilos de fruita per hectàrea, per sobre dels 18.000 quilos recollits a les parcel·les de cultiu convencional.
El projecte, que acaba el proper mes de gener, continua treballant per seguir demostrant els beneficis de l’agricultura regenerativa. “Ara estem calculant altres paràmetres com la petjada de carboni i d’aigua, la qualitat nutricional dels aliments o la diversitat de pol·linitzadors”, assevera Retana.
Infolleida
Segre