Cultura
Francesc Canosa, escriptor: «El Big Ben era el Tinder de l'època i va canviar milions de vides»
El nou llibre de l'escriptor lleidatà, 'La Catalunya discoteca', reivindica el complex musical de Golmés com un fenomen popular essencial per entendre una part oblidada de la història contemporània de Catalunya
Francesc Canosa publica La Catalunya discoteca (Comanegra), un llibre que retrata el Big Ben de Golmés com un símbol de trobada, canvi social i memòria generacional. El presentarà diumenge 29 de març (18.00 h) a la mateixa discoteca, acompanyat del Mag Lari.
Per què va decidir escriure aquest llibre?
El Big Ben va formar part de la vida de milions de persones. No de milers, de milions! Quan va tancar, molta gent es va preguntar: què queda d'aquesta vida? Allà es van invertir hores, diners, emocions, joventut i canvis vitals. El llibre naix d'aquesta perplexitat i de la necessitat de reconstruir una experiència extraordinària. No era només una discoteca: era una forma de vida.
Què representava exactament?
Jo ho defineixo com la capital del que anomeno el DF, el Districte Festa: un gran triangle entre Cervera, Fraga, Tàrrega i Ponts, amb Mollerussa i Golmés com a nucli. Sempre dic que Ponent va aportar al món dues grans indústries: l'agroalimentària i la de la festa. Primer es va colonitzar el dia amb el canal d'Urgell; després, la nit. El Big Ben va ser aquest aliment emocional, la gran festa final del segle XX. A més, va ser un espai interclassista, intergeneracional i obert a gent de perfils molt diferents, de pobles, ciutats, de Catalunya, de la resta de l'Estat, de França o d'Andorra. Aquesta barreja el va convertir en síntesi del país.
Per què va arribar a ser tan important?
Va aparèixer on no hi havia res comparable. A mitjans dels setanta, al mig de camps, s'aixeca una espècie de nau espacial. Aquest és el miracle. El Big Ben va transformar Ponent i també la manera d'entendre el lleure a Catalunya. Durant anys va ser la discoteca més gran d'Europa i va tenir una innovació decisiva: diferents sales amb músiques diverses. Avui sembla normal, però llavors era revolucionari. I va funcionar com una gran infraestructura social. No era només per ballar: era un espai per conèixer gent, enamorar-se, descobrir la sexualitat, veure món i canviar de vida. El Big Ben era el Tinder de l'època. No era un ascensor social: era un coet social.
També defensa que el Big Ben va fer créixer pubs i discoteques al seu voltant.
Sí, clarament. Aquest local va actuar com a planter de cambrers, discjòqueis, promotors i professionals de la nit que després van obrir locals per tot el territori. Va generar escola. Només a Mollerussa hi havia una cinquantena de pubs; a Balaguer, una trentena. Si mires el conjunt d'aquest triangle festiu entre els anys setanta i el canvi de segle, serien centenars de locals. Per això parlo d'un clúster o d'un Silicon Valley de la festa. No va ser només lleure nocturn: també va ser innovació social, musical i econòmica.
La seua història està poc reconeguda?
Zero. I això és greu. El Big Ben no és una anècdota local. Sovint se'n parla com si fos només la gran discoteca de les comarques de Lleida, quan en realitat va ser central a Catalunya i també a Espanya. Va ser una forma de vida i una manera d'interpretar el país. Entraves jove, passaves allà anys intensos i sorties sent una altra persona. Era una experiència cara a cara, directa, en la qual convivia gent molt diferent. Per això dic que és un dels grans capítols de la història catalana contemporània.
Hi ha algun testimoni que l'hagi sorprès especialment?
Pràcticament tots. He parlat amb prop de 500 persones. És un llibre treballat durant anys a partir de converses, correus, WhatsApps, trobades i records. Fins i tot he utilitzat la IA per ordenar i sistematitzar el material. És un llibre coral. Vol explicar què hi havia abans de la discoteca, què hi passava dins i què quedava després. Hi ha música, amor, sexe, canvis socials i transformacions del país. També hi ha la dimensió cultural: pel Big Ben van passar figures i grups impressionants. Quan expliques que New Order hi va actuar, molts encara se sorprenen.
Per què va decidir escriure aquest llibre?
El Big Ben va formar part de la vida de milions de persones. No de milers, de milions! Quan va tancar, molta gent es va preguntar: què queda d'aquesta vida? Allà es van invertir hores, diners, emocions, joventut i canvis vitals. El llibre naix d'aquesta perplexitat i de la necessitat de reconstruir una experiència extraordinària. No era només una discoteca: era una forma de vida.
Què representava exactament?
Jo ho defineixo com la capital del que anomeno el DF, el Districte Festa: un gran triangle entre Cervera, Fraga, Tàrrega i Ponts, amb Mollerussa i Golmés com a nucli. Sempre dic que Ponent va aportar al món dues grans indústries: l'agroalimentària i la de la festa. Primer es va colonitzar el dia amb el canal d'Urgell; després, la nit. El Big Ben va ser aquest aliment emocional, la gran festa final del segle XX. A més, va ser un espai interclassista, intergeneracional i obert a gent de perfils molt diferents, de pobles, ciutats, de Catalunya, de la resta de l'Estat, de França o d'Andorra. Aquesta barreja el va convertir en síntesi del país.
Per què va arribar a ser tan important?
Va aparèixer on no hi havia res comparable. A mitjans dels setanta, al mig de camps, s'aixeca una espècie de nau espacial. Aquest és el miracle. El Big Ben va transformar Ponent i també la manera d'entendre el lleure a Catalunya. Durant anys va ser la discoteca més gran d'Europa i va tenir una innovació decisiva: diferents sales amb músiques diverses. Avui sembla normal, però llavors era revolucionari. I va funcionar com una gran infraestructura social. No era només per ballar: era un espai per conèixer gent, enamorar-se, descobrir la sexualitat, veure món i canviar de vida. El Big Ben era el Tinder de l'època. No era un ascensor social: era un coet social.
També defensa que el Big Ben va fer créixer pubs i discoteques al seu voltant.
Sí, clarament. Aquest local va actuar com a planter de cambrers, discjòqueis, promotors i professionals de la nit que després van obrir locals per tot el territori. Va generar escola. Només a Mollerussa hi havia una cinquantena de pubs; a Balaguer, una trentena. Si mires el conjunt d'aquest triangle festiu entre els anys setanta i el canvi de segle, serien centenars de locals. Per això parlo d'un clúster o d'un Silicon Valley de la festa. No va ser només lleure nocturn: també va ser innovació social, musical i econòmica.
La seua història està poc reconeguda?
Zero. I això és greu. El Big Ben no és una anècdota local. Sovint se'n parla com si fos només la gran discoteca de les comarques de Lleida, quan en realitat va ser central a Catalunya i també a Espanya. Va ser una forma de vida i una manera d'interpretar el país. Entraves jove, passaves allà anys intensos i sorties sent una altra persona. Era una experiència cara a cara, directa, en la qual convivia gent molt diferent. Per això dic que és un dels grans capítols de la història catalana contemporània.
Hi ha algun testimoni que l'hagi sorprès especialment?
Pràcticament tots. He parlat amb prop de 500 persones. És un llibre treballat durant anys a partir de converses, correus, WhatsApps, trobades i records. Fins i tot he utilitzat la IA per ordenar i sistematitzar el material. És un llibre coral. Vol explicar què hi havia abans de la discoteca, què hi passava dins i què quedava després. Hi ha música, amor, sexe, canvis socials i transformacions del país. També hi ha la dimensió cultural: pel Big Ben van passar figures i grups impressionants. Quan expliques que New Order hi va actuar, molts encara se sorprenen.
SEGRE