Ramon Manuel Moncasi Curià, de Mollerussa, ha recorregut camins, pobles, esglésies i paratges de Lleida amb una mirada poc habitual: la de qui s’atura davant d’una pedra, una porta o una façana per buscar-hi empremtes gairebé invisibles. D’aquesta observació pacient, sostinguda durant més de dos dècades, naix Simbologia, grafismes, gravats i marques. Observacions a les terres de Lleida, un llibre en el qual l’autor reuneix i estudia signes, gravats i elements simbòlics dispersos pel territori.

La investigació inclou informació procedent de 432 pobles i municipis. Recull 281 tipologies de simbologia diversa, a part de l’estudi específic de marques de picapedrer, grafismes, gravats i llindes datades. També apareixen exemples d’art rupestre, dòlmens o esteles.

No hi falten símbols religiosos, de protecció i bruixeria: triangles protectors, creus, carlines, poms de Sant Ponç, restes de blau anyil en portes i finestres, alers amb valor apotropaic o antics comunidors, vinculats a creences populars destinades a allunyar mals esperits, tempestes o influències malignes.

L’autor subratlla la troballa de dos flors de la vida, una figura de gran complexitat geomètrica i fort component simbòlic. Una es troba a l’església romànica de Montsonís i l’altra en una casa del nucli de Collfred, a prop d’Artesa de Segre. També destaca la presència d’exemples locals al Pla d’Urgell, on documenta rosàcies a Fondarella i el Palau o esvàstiques precristianes al Poal.

Mollerussa també forma part d’aquesta recopilació: la seua obra inclou el cap de corder ubicat en una llinda de l’edifici de Cal Menutx. Moncasi remarca el detall, carregat de significat, d’una casa ubicada a l’antiga plaça de les carnisseries. Un altre símbol a la capital del Pla és el disc solar ubicat a la façana principal de l’església de Sant Jaume, un motiu que vincula amb l’antiga simbologia de la llum amb la seua posterior lectura religiosa.

La fragilitat del patrimoni

L’autor defensa que el llibre és també una reflexió sobre la fragilitat del patrimoni popular i sobre la necessitat de mirar amb més atenció allò que forma part del paisatge quotidià.

L’estudi inclou igualment una lectura oberta del significat dels signes. Moncasi evita el dogmatisme i reivindica la prudència interpretativa, ja que en molts casos falta el context original que permetria fixar el seu sentit exacte. La presentació es va portar a terme dijous al Centre Cultural amb el president del Centre d’Estudis del Pla d’Ur-gell Mascançà, Jaume Suau.