Els relats de dos caçadors que van visitar l’estany d’Ivars entre finals del segle XIX i principis del XX permeten recuperar la història de la llacuna abans de la dessecació (1951) i conèixer com vivien els seus habitants. Carme Ebereng-Greoles, de Cal Sinén, va dedicar a aquests testimonis la conferència inaugural de la dissetena Jornada d’Estudis de Mascançà, celebrada dissabte a Ivars d’Urgell. El primer dels protagonistes, Jacint Maria Capella i Miret, va narrar a Una truita amb bledes, article publicat a La Renaixença el 1893, una excursió amb tres amics.

Van sortir de Barcelona a les 8.10 i van arribar a Bellpuig cinc hores i mitja després, des d’on van caminar unes altres tres hores fins a l’estany, travessant camps de cereals i vinyes sota un fred intens. El viatge, efectuat al desembre, els va obligar a protegir-se amb gruixudes peces d’abric i mantes. Esperaven sopar peix, però el vell Sinén només va poder oferir-los bledes bullides, dos ous i uns petits pans. La truita va acabar caient entre les brases quan van intentar donar-li la volta i van haver de menjar-se les bledes socarrimades. Per rematar l’aventura, van dormir sobre la palla d’un estable, entre teranyines i al costat d’una burra.

Dècades després, Josep Bernat Duran va descriure una experiència més organitzada a Mis horas de caza (1922). El tren partia de Barcelona a les 6.20 i arribava a Mollerussa a les 12.42, on els visitants podien contractar una tartana i encarregar el menjar abans de desplaçar-se a la llacuna.

Les expedicions es concertaven prèviament amb les famílies de Cal Sinén o Cal Rondán i estaven limitades a catorze caçadors per la capacitat de les embarcacions. Les barques eren senzilles i es desplaçaven a rem, sense els motors ni els equipaments especialitzats que ja s’utilitzaven en altres països europeus. Duran lamentava que no s’explotessin les possibilitats de l’estany per organitzar grans caceres d’ocells aquàtics, una activitat que ja atreia aficionats de diferents procedències. “A Ivars es perd una fortuna a les vores del llac”, va escriure, convençut del seu potencial econòmic i de les oportunitats que oferia un espai natural encara poc conegut fora de la comarca.