Cugula: un insult de què presumir

El que va començar amb la necessitat de trobar una peça còmoda per ballar s’ha convertit en un projecte tèxtil carregat de simbolisme, memòria feminista i sentit col·lectiu. L’artista de Mollerussa Anna Cabal, vinculada al món de les arts escèniques, ha impulsat juntament amb la seua companya Rocío una línia de pantalons pensats no només per acompanyar el cos en moviment, sinó també per retre homenatge a les dones no desitjades, invisibilitzades o marginades. El nom i símbol del projecte: la cugula.

“És una planta considerada una mala herba, una espècie que creix als marges, resistent, difícil d’arrancar. Però també és un terme que, en alguns pobles de Lleida, s’utilitzava de forma despectiva per referir-se a les nenes que naixien en famílies que esperaven un home”, explica Anna Cabal. La planta, coneguda també com civada silvestre, passa així de ser una etiqueta pejorativa a convertir-se en un emblema de resistència i resiliència.

El projecte naix l’any 2024 de manera gairebé artesanal, quan Cabal, davant la falta de peces còmodes i estètiques per ballar, demana a la seua mare (Dolors, modista) que li confeccioni uns pantalons adaptats a les seues necessitats.

Els nous pantalons comencen a cridar l’atenció en tallers i trobades de dansa, i la idea s’amplia quan s’hi suma la Rocío, dissenyadora gràfica i també artista del moviment. Juntes comencen a experimentar amb tota mena de teixits, formes i brodats, fins a donar amb un disseny còmode, fluid i carregat d’identitat.

“La idea era crear una peça que no només fos funcional, sinó que tingués un sentit profund”, assenyala Cabal. Aquest sentit el van trobar al conèixer el projecte Sóc cugula de l’artista Núria Costa Balàs, que rescata la història del terme i el transforma en símbol de dignitat. “Em va tocar profundament, com a dona, com artista i com a lleidatana”, confessa.

El disseny definitiu incorpora el dibuix d’una cugula al marge dret dels pantalons. Una presència subtil però ferma, com la planta. Les primeres versions es van fer amb teles sintètiques, després amb viscosa, i actualment el model es produeix majoritàriament en cotó, atenent a criteris de sostenibilitat i comoditat.

Malgrat que nascuts del món de la dansa i el ioga, els pantalons han trobat una recepció més àmplia. “Els anomenem pantalons per al moviment perquè entenem que moure’s no és només ballar: és caminar, viure, respirar. I això ho fa tothom”, apunta Cabal. El disseny, a més, ha tingut molt bona acollida entre homes, especialment en espais artístics, en què la indumentària sense gènere és benvinguda.

Més enllà del disseny tèxtil, el projecte s’inscriu en un corrent cultural més ampli que està resignificant el terme cugula al territori de Lleida. Des del 2019, amb el treball de Núria Costa, passant per la creació de l’assemblea LGTBI+ La Cugula al Solsonès el 2020, el llibre guanyador del Maria-Mercè Marçal de poesia Ulls de Cugula de Jaume Suau el 2021, fins a la recent publicació de l’assaig Cugula d’Ivet Eeroles el març del 2025, s’han anat teixint relats que dignifiquen la marginalitat i feminitzen la resistència.

“És molt bonic veure com s’està recuperant aquesta paraula per donar-li una nova vida. Una vida que parla de nosaltres, de les nostres mares, de les que no van ser benvingudes però van florir igual”, reflexiona Cabal. Actualment, les creadores presenten els pantalons en trobades de dansa, fires i espais culturals, on munten la seua parada, i també des del seu compte d’Instagram: lacuguladansa.