D’alumna a companya d'equip al Vila-sana

Maria Parrot, jugadora de 17 anys del segon equip del Vila-sana, que juga a Nacional Catalana, va debutar el passat dia 10 amb el primer equip durant el partit en què les del Pla d’Urgell van derrotar per 4-1 el Mieres. A la pista va coincidir amb Maria Porta, que va ser la seua entrenadora entre el 2014 i el 2021, de forma que l’alumna va passar a ser companya de la seua extècnica.

“Sempre he somiat jugar juntes”, explica Parrot (Lleida, 12-6-2008). “Em va ajudar molt que ella estigués a la pista, em va dir que estigués tranquil·la, que ho faria bé, i això em va tranquil·litzar”. Parrot afegeix que “l’entrenador, Lluís Rodero, em va dir la setmana anterior que aniria convocada. I quan em va dir que sortia a la pista vaig sentir més emoció que nervis, que se’m van passar quan vaig començar a jugar,” valora.

Després del partit, “tant Maria Porta com Rodero em van dir que ho havia fet bé. I l’entrenador em va recordar que, quan debuta una jugadora, ha de portar berenar”, riu. “Quan tornem a entrenar en portaré.” La situació també va ser especial per a la seua exentrenadora, Maria Porta (Vila-sana, 29-11-1997).

“Em va fer molta il·lusió. És una jugadora a la qual, després de tants anys sent la seua entrenadora, li tinc un afecte especial. Me’n vaig alegrar molt per ella perquè sempre ha estat molt sacrificada i s’ha esforçat molt. Debutar a l’OK Lliga és un premi merescut. I me’n vaig alegrar també pels seus pares, que l’han ajudat sempre molt.” Afegeix que, “per a mi, veure-la debutar a la màxima categoria és com un títol”.

Maria Parrot porta a la base del Vila-sana des del 2013. “Una vegada vaig anar a veure un partit del Llista al pavelló de la Bordeta i em va agradar tant que vaig dir als meus pares que volia practicar aquest esport. Vaig estar el meu primer any al Llista, en un equip mixt, però l’any següent ja vaig anar al Vila-sana. Ara, després de debutar, el que m’agradaria és arribar a consolidar-me al primer equip i treballaré per aconseguir-ho, encara que sé que és difícil”.

Maria Porta, que porta al club des de la seua fundació el 2003, valora que “des del primer dia el club ha apostat per l’esport femení i s’han fet passos fins a arribar a ser professionals. Ara ho som, no ens falta de res, però alhora es continua treballant amb la base, perquè el futur del projecte passa per això”, i destaca que “amb el pas dels anys s’ha format un vincle i el club som com una família. La gent a qui compraràs coses te la trobes després al pavelló animant”.