Un singular pessebre inspirat en un quadre de Murillo decora un poble de Lleida
Inclou elements artesanals fabricats als anys trenta
02/01/2026
CULTURASOCIETAT
El Palau d'AnglesolaMollerussa
El Palau compta durant aquestes festes amb un singular pessebre elaborat per Ramon Jovells i la seua família, una proposta amb un tret distintiu: el Naixement, amb figures de Martí Castells, està inspirat en el quadre Adoració dels pastors del pintor barroc Bartolomé Esteban Murillo. Es tracta d'un treball tradicional i artesanal que reuneix al voltant de 25 peces. Al costat del grup central, incorpora pastors i pastores de fang, pintades i policromades, i un seguici de Reis que afegeix dinamisme a l'escena.
Jovells subratlla el valor patrimonial de les figures més antigues, algunes de datades en la dècada de 1930. Un altre dels punts destacats és l'escenografia, concebuda per crear perspectiva i profunditat: un recorregut visual que permet seguir la distància i l'avenç dels personatges cap al Naixement. No hi falten el caganer ni un enigmàtic infern. En aquest sentit, l'autor recalca que el pessebre no consisteix només a disposar figures, sinó a aixecar arquitectura i elements construïts a mà per aconseguir un conjunt coherent i equilibrat.
Darrere del resultat hi ha planificació. Jovells explica que comença a preparar el pessebre al novembre, quan dissenya un croquis amb la idea general. A partir d'allà escull les peces que mostrarà aquell any i posa en marxa la construcció. A més, el procés té un marcatge component familiar: en el projecte participa la seua esposa, Montserrat, pendent de la part logística, i la seua filla, Laura, revisant detalls.
El muntatge també visibilitza una preocupació creixent dins del món betlemista: aquesta tradició s'està perdent en molts punts de Catalunya. Jovells, membre de l'Associació de Pessebristes de Barcelona des de fa 25 o 30 anys, afirma que el pessebre clàssic ha anat quedant arraconat i que cada vegada costa més trobar figures de qualitat en espais de referència com la Fira de Santa Llúcia, on sovint predominen peces de plàstic o resina.
Per aquest motiu, defensa la necessitat de reivindicar els figurinistes catalans i recuperar el pessebre "com cal", amb ofici i materials tradicionals.
Una família de Mollerussa elabora un pessebre amb més de 300 figures
Elisabet Ciscar i la seua família han aixecat aquestes festes un pessebre monumental que supera les 300 figures i ocupa més de 20 metres quadrats al seu domicili de Mollerussa. L'autora explica que el muntatge ha anat creixent amb els anys: va començar amb un pessebre petit en una sala, el va ampliar després a l'entrada i, a mesura que va trobar idees a internet, va incorporar diferents nivells i una escenografia cada vegada més extensa.
El conjunt s'estructura al voltant del Naixement, l'escena principal i també la més especial per a Ciscar, ja que conserva aquestes figures des de fa uns 22 anys. El pessebre inclou l'Anunciació, la fugida a Egipte i el pas dels Reis, al costat de diferents ambients que completen el recorregut. Un dels trets més cridaners són les construccions, elaborades amb porexpan tallat i treballat a mà per aixecar cases i elements arquitectònics. Ciscar afegeix miniatures, algunes d'adquirides i altres de fetes per ella mateixa, com petites cistelles i detalls decoratius, que ajuden a donar vida a les escenes. El muntatge incorpora una part dedicada als oficis, amb representacions com el ferrer o les filateres, entre d'altres. Per a l'autora, és una manera d'unir tradició i artesania a partir de la seua afició per les miniatures.
Jovells subratlla el valor patrimonial de les figures més antigues, algunes de datades en la dècada de 1930. Un altre dels punts destacats és l'escenografia, concebuda per crear perspectiva i profunditat: un recorregut visual que permet seguir la distància i l'avenç dels personatges cap al Naixement. No hi falten el caganer ni un enigmàtic infern. En aquest sentit, l'autor recalca que el pessebre no consisteix només a disposar figures, sinó a aixecar arquitectura i elements construïts a mà per aconseguir un conjunt coherent i equilibrat.
Darrere del resultat hi ha planificació. Jovells explica que comença a preparar el pessebre al novembre, quan dissenya un croquis amb la idea general. A partir d'allà escull les peces que mostrarà aquell any i posa en marxa la construcció. A més, el procés té un marcatge component familiar: en el projecte participa la seua esposa, Montserrat, pendent de la part logística, i la seua filla, Laura, revisant detalls.
El muntatge també visibilitza una preocupació creixent dins del món betlemista: aquesta tradició s'està perdent en molts punts de Catalunya. Jovells, membre de l'Associació de Pessebristes de Barcelona des de fa 25 o 30 anys, afirma que el pessebre clàssic ha anat quedant arraconat i que cada vegada costa més trobar figures de qualitat en espais de referència com la Fira de Santa Llúcia, on sovint predominen peces de plàstic o resina.
Per aquest motiu, defensa la necessitat de reivindicar els figurinistes catalans i recuperar el pessebre "com cal", amb ofici i materials tradicionals.
Una família de Mollerussa elabora un pessebre amb més de 300 figures
Elisabet Ciscar i la seua família han aixecat aquestes festes un pessebre monumental que supera les 300 figures i ocupa més de 20 metres quadrats al seu domicili de Mollerussa. L'autora explica que el muntatge ha anat creixent amb els anys: va començar amb un pessebre petit en una sala, el va ampliar després a l'entrada i, a mesura que va trobar idees a internet, va incorporar diferents nivells i una escenografia cada vegada més extensa.
El conjunt s'estructura al voltant del Naixement, l'escena principal i també la més especial per a Ciscar, ja que conserva aquestes figures des de fa uns 22 anys. El pessebre inclou l'Anunciació, la fugida a Egipte i el pas dels Reis, al costat de diferents ambients que completen el recorregut. Un dels trets més cridaners són les construccions, elaborades amb porexpan tallat i treballat a mà per aixecar cases i elements arquitectònics. Ciscar afegeix miniatures, algunes d'adquirides i altres de fetes per ella mateixa, com petites cistelles i detalls decoratius, que ajuden a donar vida a les escenes. El muntatge incorpora una part dedicada als oficis, amb representacions com el ferrer o les filateres, entre d'altres. Per a l'autora, és una manera d'unir tradició i artesania a partir de la seua afició per les miniatures.
InfoLleida / SEGRE