Cinc segles en vuit caixes: un fons patrimonial cedit a l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell

Cal Bosch de Mollerussa deixa uns 3.500 documents. Inclou un pergamí de l’any 1526, el més antic de l’arxiu, a més de plets, testaments, fotografies i referències al bandoler Lo Parrot, Jaume Banqué

12/08/2026

Un pergamí firmat a la vila d’Olot el 1526 és la peça més antiga del fons patrimonial de Cal Bosch, família de Mollerussa que ha cedit documentació antiga a l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell. El document es converteix en el més antic que custodia actualment l’equipament, segons explica el seu arxiver, Josep Jordana. El conjunt està format per vuit caixes i es calcula que pot reunir entre 3.000 i 3.500 documents que recorren prop de cinc segles d’història familiar i, alhora, de la mateixa capital del Pla d’Urgell.

La primera revisió del fons treu a la llum documents especialment vinculats amb la història de Mollerussa. Entre aquests figura documentació sobre el plet que va enfrontar la vila amb els Olzinelles (llinatge documentat com a senyor de Mollerussa des del 1419 i que va mantenir durant segles drets senyorials sobre la població) i un altre litigi relacionat amb l’hostal de Fondarella. Entre els papers apareix així mateix documentació vinculada a Jaume Banqué, alcalde i bandoler conegut com Lo Parrot.

El fons reuneix a més testaments, capítols matrimonials, escriptures de compravenda i nombrosa documentació relacionada amb propietats, negocis i relacions entre les famílies de Mollerussa.

El seu contingut és molt més heterogeni. Entre les caixes es conserven correspondència, documentació religiosa i familiar, fotografies i recordatoris, a banda de petites peces que permeten conèixer la vida quotidiana d’altres èpoques.

Evolució del municipi

Els testaments i capítols matrimonials permeten seguir les relacions que es van establir entre diferents famílies i conèixer com les propietats i el patrimoni passaven de pares a fills. Per a Jordana, el valor de la incorporació de Cal Bosch rau en el fet que no explica únicament la trajectòria d’una família d’agricultors benestants, sinó que aquesta es troba estretament entrellaçada amb l’evolució del municipi, la seua organització i la seua vida social.

Part de la documentació presenta un estat de conservació delicat, per la qual cosa el següent pas serà restaurar-la. La previsió és completar el procés entre finals d’aquest any i principis del proper i després digitalitzar el conjunt. L’objectiu és que, aproximadament en un any, el fons de Cal Bosch pugui consultar-se en línia.

Joan A. Gómez