Destacada
Acord per tirar endavant la modernització del canal d’Urgell, a demanda dels regants
Després d’ajornar la votació per decidir-ho, Govern i junta del canal obren una nova via per desencallar el projecte
El Govern i la junta de canal d'Urgell han acordat tirar endavant la modernització del canal segons la demanda de projectes que hi hagi de les diferents col·lectivitats. Després d’ajornar una votació per decidir si es tirava endavant o no la modernització segons el pacte a tres bandes amb l’Estat, ara s’opta per obrir una via que ja inclouria unes 12.000 hectàrees distribuïdes en 14 municipis de les comarques de la Noguera, l’Urgell, les Garrigues, el Pla d’Urgell i el Segrià. El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha defensat que cala “posar-nos-hi” hi demostrar als regants que si es modernitza “no passa res”, al contrari, “funciona i la gent guanya més diners”. Els primers projectes podrien ser una realitat al 2028.
La nova estratègia que han consensuat Govern i junta del canal d’Urgell per impulsar la modernització abandona la idea d’esperar un consens global del 100% dels regants per començar les obres. Això passa després que al desembre, es decidís ajornar ‘sine die’ la votació per decidir si s’avalava o no l’acord a tres bandes (Govern, Estat i regants), per finançar el projecte, després de setmanes de presentacions i votacions per col·lectivitats que majoritàriament es manifestaven en contra. Els dubtes i recels per fer front a una part de la despesa, la que fa referència a l’amoblament de les finques, va ser un dels principals esculls.
Això no obstant, hi ha col·lectivitats que ja tenen en marxa projectes de modernització, i davant aquest escenari, s’ha decidit tirar pel dret i començar a tramitar-los perquè siguin una realitat el 2028. Actualment, ja s’han rebut les dues primeres peticions formals que aglutinen quatre col·lectivitats diferents. Abastaran un total de 12.000 hectàrees, distribuïdes en 14 municipis de la Noguera, l’Urgell, les Garrigues, el Pla d’Urgell i el Segrià.
Tant el conseller Ordeig com el president de la comunitat de regants, Amadeu Ros, han recalcat que el procés serà “voluntari” i, per tant, aquells agricultors que no vulguin modernitzar les seves explotacions no estaran obligats a fer-ho i podran continuar regant amb el sistema tradicional de reg a manta, sense perjudici dels que sí que optin per la modernització.
Ordeig, però, s’ha mostrat convençut que “quan els veïns vegin que es modernitza i que no passa res, que es fa, que funciona i la gent guanya més diners”, sumaran nous regants al projecte. Segons el conseller, amb el canal d’Urgell modernitzat, la seva superfície regable, seria la zona més productiva d’Europa, i per tant “cal tornar a ser pioners” com quan es va impulsar la infraestructura fa més de 150 anys.
Canvi de model
El nou plantejament suposa un canvi de model significatiu: en comptes d’iniciar les obres d’una modernització integral dels Canals d’Urgell, la modernització avançarà col·lectivitat per col·lectivitat a partir de les iniciatives que sorgeixen des del territori. El model permet començar la modernització allà on hi ha una necessitat més immediata i una voluntat clara de construir un reg més eficient. Aquests projectes fan possible una implantació més àgil i adaptada a la realitat de cada zona.
Aquesta nova línia també permet adaptar el ritme de la modernització a la voluntat de cada col·lectivitat i de cada regant. En aquest sentit, la Junta de Govern de la CCRCU ha validat que la pressió a peu de finca s’implanti únicament en aquells casos en què els regants ho sol·licitin, sense establir un termini límit per a la resta. Aquest punt representa un canvi rellevant respecte al plantejament inicial, que preveia completar aquest procés en un període de cinc anys. Les condicions de modernització es mantenen igual que la proposta inicial que va presentar el Govern el desembre de 2025 i que va pactar prèviament amb l’Estat: 2.311 euros per hectàrea, amb un finançament a 30 anys i dos anys de carència, fet que suposaria una quota aproximada de 120 euros per hectàrea i any.
Pel que fa a la concentració parcel·lària, el Govern i els regants estudiaran les diferents possibilitats de concentració a tot l’àmbit dels Canals d’Urgell per adaptar-la a la idiosincràsia del territori i donaran suport a aquelles col·lectivitats que la vulguin sol·licitar.
Els projectes ja presentats
El projecte de modernització de la col·lectivitat 1 compta amb més d’un 80% d’adhesions i beneficiaria una superfície d’unes 5.055 hectàrees de 7 municipis de la Noguera i l’Urgell (Agramunt, Preixens, Montgai, Cubells, la Sentiu de Sió, Camarasa i Balaguer). Per altra banda, el projecte de les col·lectivitats 17, 18 i 19 arrossega el 50% d’adhesions i arribaria a 5.754 hectàrees de 7 municipis diferents de les Garrigues, el Pla d’Urgell i el Segrià (les Borges Blanques, Juneda, Arbeca, Castelldans, Puigverd de Lleida, Torregrossa i Lleida).
Actualment, hi ha finançament assignat per la posada en marxa de projecte de modernització, però la redacció dels projectes vindran en una fase posterior, un cop estiguin definits i aprovats.
Els Canals d’Urgell són el reg més antic de Catalunya i els més extensos amb més de 70.000 hectàrees. El setembre de 2025, el Govern va presentar un pla de modernització integral a 15 anys vista, amb un pressupost de 1.000 MEUR.
Imatges: ACN


