Destacada
La comunitat general dels Canals d'Urgell condiciona l'acord de modernització als ajuts per adaptar les finques
L'entitat reclama ajudes públiques per al conjunt dels regants i recorda el mandat expressat pel Parlament
La Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell (CGRCU) ha advertit aquest dimarts que la modernització dels Canals d'Urgell no es podrà donar per tancada mentre no es resolgui el finançament de l'amoblament de les finques, una de les principals preocupacions dels regants. En un comunicat, el president de la comunitat general, Amadeu Ros, ha valorat positivament la nova via de treball acordada la setmana passada amb el Departament d'Agricultura per avançar en la modernització a demanda, col·lectivitat per col·lectivitat, però ha remarcat que "l'acord no estarà complet mentre no tinguem una solució clara per a l'amoblament".
La posició de la comunitat arriba pocs dies després que el Govern i la junta dels Canals d'Urgell acordessin impulsar la modernització a partir dels projectes que vagin promovent les diferents col·lectivitats de regants, abandonant així la necessitat d'un consens global per començar les obres. La nova estratègia ja inclou dues peticions formals que afecten unes 12.000 hectàrees de catorze municipis de la Noguera, l'Urgell, les Garrigues, el Pla d'Urgell i el Segrià, amb la previsió que els primers projectes es puguin materialitzar l'any 2028.
La CGRCU sosté que la viabilitat de la transformació depèn també de les inversions que han d'assumir els agricultors per adaptar les seves finques al nou sistema de reg. Per això, defensa que les ajudes públiques han d'arribar no només als professionals agraris sinó també als propietaris i regants no professionals que vulguin sumar-se al procés.
En aquest sentit, l'entitat recorda que el Parlament ja va instar el Govern a reforçar el finançament destinat a l'amoblament i reclama que aquest compromís es concreti ara en una proposta "real, aplicable i econòmicament viable". La comunitat preveu abordar aquesta qüestió en les pròximes reunions amb el Departament d'Agricultura per intentar desencallar un dels principals esculls que ja va provocar reticències entre els regants quan es va presentar el pla de modernització.
Els Canals d'Urgell, amb més de 70.000 hectàrees de superfície regable, són el sistema de regadiu més extens de Catalunya i afronten una transformació considerada estratègica per millorar l'eficiència hídrica i la competitivitat del sector agroalimentari de la plana de Lleida.
Imatge: ACN
La posició de la comunitat arriba pocs dies després que el Govern i la junta dels Canals d'Urgell acordessin impulsar la modernització a partir dels projectes que vagin promovent les diferents col·lectivitats de regants, abandonant així la necessitat d'un consens global per començar les obres. La nova estratègia ja inclou dues peticions formals que afecten unes 12.000 hectàrees de catorze municipis de la Noguera, l'Urgell, les Garrigues, el Pla d'Urgell i el Segrià, amb la previsió que els primers projectes es puguin materialitzar l'any 2028.
La CGRCU sosté que la viabilitat de la transformació depèn també de les inversions que han d'assumir els agricultors per adaptar les seves finques al nou sistema de reg. Per això, defensa que les ajudes públiques han d'arribar no només als professionals agraris sinó també als propietaris i regants no professionals que vulguin sumar-se al procés.
En aquest sentit, l'entitat recorda que el Parlament ja va instar el Govern a reforçar el finançament destinat a l'amoblament i reclama que aquest compromís es concreti ara en una proposta "real, aplicable i econòmicament viable". La comunitat preveu abordar aquesta qüestió en les pròximes reunions amb el Departament d'Agricultura per intentar desencallar un dels principals esculls que ja va provocar reticències entre els regants quan es va presentar el pla de modernització.
Els Canals d'Urgell, amb més de 70.000 hectàrees de superfície regable, són el sistema de regadiu més extens de Catalunya i afronten una transformació considerada estratègica per millorar l'eficiència hídrica i la competitivitat del sector agroalimentari de la plana de Lleida.
Imatge: ACN
ACN