Fa uns dies llegia en aquest mateix diari un article de la delegada del Govern a Lleida, Núria Gil, titulat «Suport als nostres ens locals», on defensava les bondats del Pla de Pobles de la Generalitat, dotat amb 400 milions d'euros, per garantir l'equilibri territorial i la igualtat d'oportunitats.

D'entrada, res a objectar. Però llegint l'article em sorgia una pregunta tan senzilla com incòmoda: suport als nostres ens locals? A tots?

Resulta que el Govern ha decidit que dues capitals de comarca, Les Borges Blanques i Cervera de menys de 15.000 habitants poden beneficiar-se d'aquest pla, però les que en tenim 16.000, 17.000 o 18.000 en quedem excloses. Per què? Quina justificació tècnica, econòmica o territorial explica aquesta frontera? És que les necessitats desapareixen quan superes els 15.000 habitants? O és que deixes de ser capital de comarca?

Mollerussa, amb més de 16.000 habitants, continua assumint serveis, equipaments i responsabilitats que van molt més enllà de la seva població. Tenim necessitats d'habitatge, rehabilitació urbana, mobilitat, cohesió social i dinamització econòmica. Exactament les mateixes que el Govern diu voler finançar. Però nosaltres en quedem fora.

I aquí apareix una altra contradicció. Fa anys que la legislació local utilitza els 20.000 habitants com una frontera per determinar l'exercici de determinades competències, com passa amb l'organització dels serveis socials bàsics. Una ciutat de 19.000 habitants no té menys necessitats socials que una de 21.000, però el tractament competencial i financer és diferent.

Som prou grans per assumir les exigències d'una ciutat, massa petits per disposar de determinats recursos i competències, i ara també massa grans per rebre els ajuts destinats als pobles. És el món al revés.

Però encara hi ha més. Si analitzem conjuntament els grans programes de subvencions de la Generalitat, el resultat és preocupant. El Pla de Pobles exclou Mollerussa pel nombre d'habitants. Al Pla de Barris sí que hi podem optar, però si, com ja s’ha fet públic, Balaguer, Cervera i Tremp reben subvencions mentre Mollerussa i Tàrrega en quedem fora, ens trobem amb una realitat difícil d'explicar, ja que Lleida, Solsona i la Seu d’Urgell van accedir en la primera convocatòria.

Unes capitals de comarca rebran recursos per una via o per una altra, mentre que d'altres quedarem sense accés efectiu a cap d'aquests grans programes. I casualment, les tres  capitals beneficiades en aquesta segona convocatòria que esmentem estan governades pel PSC, el mateix partit que governa la Generalitat.

És casualitat? És una qüestió exclusivament tècnica? O hi ha una intencionalitat política darrere de determinats criteris i adjudicacions?

No qüestiono que altres municipis rebin ajuts. Me n'alegro. El que qüestiono és que la combinació de normes, llindars i decisions pugui acabar excloent sempre determinades ciutats. Perquè la discriminació no sempre consisteix a prohibir l'accés a una subvenció. També es pot produir quan les regles i les adjudicacions acaben generant desigualtats territorials injustificables.

Les normes no cauen del cel. Les redacten i les aproven els governs. Algú decideix posar els límits en 5.000, 15.000 o 20.000 habitants. I aquestes decisions tenen conseqüències.

Per això és urgent una reforma profunda de la legislació de governs locals de Catalunya. Una reforma que superi els criteris estrictament demogràfics i incorpori la capitalitat, la població realment servida, les necessitats socials i la capacitat econòmica dels municipis. Governar des del principi de realitat vol dir entendre que no tots els municipis són iguals, però tots mereixen un tracte just.

Mollerussa no demana privilegis ni tractes de favor. Demana que els seus ciutadans tinguin les mateixes oportunitats que els de qualsevol altra capital de comarca. I que el color polític de qui governa un ajuntament no pugui ser mai un factor de desigualtat.

Suport als nostres ens locals? Perfecte. Però als de tots. Perquè el Govern de tothom ha de governar per a tothom. També per a Mollerussa.

L'equilibri territorial no es proclama als titulars. Es demostra amb les decisions.

Marc Solsona Aixalà, alcalde de Mollerussa