Bellvís recupera els seus campaners

Els tocs manuals tornen durant la festa major a l’església de Santa Maria per primera vegada en 54 anys | L’Agrupació de Campaners de Bellvís ja reuneix una vintena de veïns

28/10/2026

Bellvís ha recuperat durant la festa major els tocs manuals de les campanes de l’església de l’Assumpció, una tradició desapareguda el 1972 amb l’electrificació del campanar. Després de 54 anys, les campanes han tornat a sonar de la mà dels veïns gràcies a la creació de l’Agrupació de Campaners de Bellvís, que ha anat sumant col·laboradors fins a arribar a la vintena.

El projecte va sorgir el juliol passat, quan Marcel Salvia, un dels integrants de l’agrupació, va visitar el campanar juntament amb un especialista de Valls i el rector per conèixer l’estat i la història de les campanes. Aquelles indagacions van ser el germen d’una iniciativa per recuperar els antics tocs, amb el suport de la parròquia i la col·laboració de l’ajuntament. Els voluntaris han rebut formació i assessorament de campaners de Valls i Cervera.

L’estrena va incloure un programa de tocs repartits entre diumenge i dimarts, que va incloure els de vigília, completes, ofici, processó, festa i difunts. Un dels moments destacats es va viure dilluns, festivitat de la Mare de Déu de les Sogues, quan les campanes van anunciar els actes religiosos, entre els quals la processó i la missa solemne amb la interpretació de la Pontificalis de Perosi.

El campanar també es va il·luminar de manera especial la nit de la celebració, com a símbol de la tornada d’aquesta tradició. “Cada toc tenia el seu llenguatge”, explica Salvia, qui recorda que antigament les campanes també servien per alertar d’incendis, tempestes i altres emergències.

L’agrupació investiga a més la història de les tres campanes, entre les quals la Sogues, fosa el 1936 segons Salvia, i la Santa Bàrbara, del 1949. L’antiguitat de la tercera encara es desconeix. L’objectiu és mantenir els tocs manuals en les principals celebracions religioses i festivitats del municipi, recuperant d’aquesta manera una part del seu patrimoni sonor.

Judit Montoy