Societat
Demanen 4 anys per a un capellà que exerceix al Pla d'Urgell per robar 21.700 euros a un ancià a la Pobla de Segur
La víctima era un usuari de la residència Nostra Senyora de Ribera i va ocórrer entre el 2021 i el 2023
04/12/2025
La Fiscalia sol·licita una condemna de quatre anys de presó per al sacerdot J.E.A.P., de 61 anys, a qui acusa d'estafar un total de 21.700 euros a un usuari –ja mort– de la Residència Nostra Senyora de Ribera de la Pobla de Segur entre els anys 2021 i 2023, segons ha pogut saber aquest diari.
De fet, el jutjat de Tremp ja ha dictat la interlocutòria d'obertura de judici oral contra el que va ser rector de la parròquia d'aquesta localitat del Pallars Jussà, que actualment exerceix en municipis del Pla d'Urgell i la Noguera.
El Ministeri Públic considera que el capellà és autor d'un delicte continuat d'estafa o, subsidiàriament, d'un delicte continuat d'apropiació indeguda. Per la seua part, l'hereva del denunciant, que exerceix l'acusació particular i està representada per l'advocat Eduard Arrià, fa una petició de quatre anys i mig de presó pels delictes d'estafa i furt.
El cas va sortir a la llum a finals del 2023 quan va transcendir que els Mossos d'Esquadra estaven investigant el religiós. Va ser després que la direcció del geriàtric, que és de titularitat municipal, detectés la falta de diners als comptes de l'afectat i activés els mecanismes per esbrinar què havia passat.
A partir del relat de la víctima, els seus responsables van concloure que el capellà, que oficiava missa a la residència, hauria anat retirant de forma reiterada quantitats de diners de la llibreta del compte corrent de l'usuari fins a deixar-la pràcticament en números vermells, com va publicar SEGRE.
La Fiscalia, després de la investigació del cas per part del jutjat de Tremp, considera que l'acusat "es va aprofitar de la relació de confiança amb la víctima per la seua condició de rector i, guiat pel propòsit d'obtenir un benefici il·lícit, durant els anys 2021, 2022 i 2023 va realitzar reintegraments del compte bancari de la víctima per un import de 21.700 euros".
Per la seua banda, l'acusació particular eleva la quantitat suposadament estafada a 26.400 euros en un total de 50 reintegraments de quantitats que anaven dels 100 fins als 4.500 euros. A més de les penes de presó, el Ministeri Públic sol·licita una multa de 4.320 euros mentre que l'acusació particular fa una petició de multa de 7.200 euros i que el bisbat d'Urgell respongui com a responsable civil subsidiari.
Aquesta diòcesi va declinar ahir valorar el cas. Fa dos anys, quan va sortir el cas a la llum, va afirmar que va obrir una investigació interna, que col·laboraria amb la justícia per aclarir els fets i que s'havia de respectar el dret a la presumpció d'innocència.
De fet, el jutjat de Tremp ja ha dictat la interlocutòria d'obertura de judici oral contra el que va ser rector de la parròquia d'aquesta localitat del Pallars Jussà, que actualment exerceix en municipis del Pla d'Urgell i la Noguera.
El Ministeri Públic considera que el capellà és autor d'un delicte continuat d'estafa o, subsidiàriament, d'un delicte continuat d'apropiació indeguda. Per la seua part, l'hereva del denunciant, que exerceix l'acusació particular i està representada per l'advocat Eduard Arrià, fa una petició de quatre anys i mig de presó pels delictes d'estafa i furt.
El cas va sortir a la llum a finals del 2023 quan va transcendir que els Mossos d'Esquadra estaven investigant el religiós. Va ser després que la direcció del geriàtric, que és de titularitat municipal, detectés la falta de diners als comptes de l'afectat i activés els mecanismes per esbrinar què havia passat.
A partir del relat de la víctima, els seus responsables van concloure que el capellà, que oficiava missa a la residència, hauria anat retirant de forma reiterada quantitats de diners de la llibreta del compte corrent de l'usuari fins a deixar-la pràcticament en números vermells, com va publicar SEGRE.
La Fiscalia, després de la investigació del cas per part del jutjat de Tremp, considera que l'acusat "es va aprofitar de la relació de confiança amb la víctima per la seua condició de rector i, guiat pel propòsit d'obtenir un benefici il·lícit, durant els anys 2021, 2022 i 2023 va realitzar reintegraments del compte bancari de la víctima per un import de 21.700 euros".
Per la seua banda, l'acusació particular eleva la quantitat suposadament estafada a 26.400 euros en un total de 50 reintegraments de quantitats que anaven dels 100 fins als 4.500 euros. A més de les penes de presó, el Ministeri Públic sol·licita una multa de 4.320 euros mentre que l'acusació particular fa una petició de multa de 7.200 euros i que el bisbat d'Urgell respongui com a responsable civil subsidiari.
Aquesta diòcesi va declinar ahir valorar el cas. Fa dos anys, quan va sortir el cas a la llum, va afirmar que va obrir una investigació interna, que col·laboraria amb la justícia per aclarir els fets i que s'havia de respectar el dret a la presumpció d'innocència.
SEGRE