Un forn centenari a Ivars d’Urgell tanca un capítol i n’obre un altre. Ramon Solé i Núria Isan, parella a la vida i en l’ofici, han estat durant dècades l’ànima de Forn Cal Gil i ara, quan han arribat a la jubilació, passen el testimoni a d’altres professionals del sector, la família Llurba, que en mantindrà viu el llegat.

“Soc la tercera generació. El forn el va començar el meu avi Gil, que venia de Torà. Va ser ell qui va iniciar aquest camí a finals del segle XIX”, explica el Ramon. L’any 1928 es va construir la casa que acull actualment el forn, i des d’aleshores, la massa no ha deixat de llevar.

El Ramon recorda que no volia ser forner. “A mi m’agradaven les festes”, confessa amb un somriure. Però tot va canviar quan va conèixer la Núria. “Amb ella vaig trobar la meua mitjana taronja i vaig començar a gaudir del forn”. Núria Isan descriu una vida compartida entre farina, forn i botiga. “Hem fet coques, pa i mones però al final, el que ens ha mantingut ha estat la passió i el treball en equip”.

Han estat més de cinquanta anys de dedicació, cinc dels quals en jubilació activa, un model que el Ramon recomana. “No pots jubilar-te de cop, cal fer el camí a poc a poc”, explica.

El Forn Cal Gil ha viscut l’evolució de l’ofici: de la cocció amb foc viu a l’arribada dels forns moderns. Però la parella defensa una idea clara: “El pa és una matèria viva. No pot sortir en deu minuts. Quan veus un pa que sempre és igual, desconfia’n.” El Ramon reivindica la qualitat davant la rapidesa: “No podem competir en preus, només en qualitat. I això requereix amor per l’ofici”.

Un dels tresors del forn han estat les coques. “Hem viscut més de les coques que del pa”, comenten. Especialment les de recapte i les tradicionals de festa major. Ara, ja jubilats completament, miren enrere amb satisfacció. “Els nous, la família Llurba, són bona gent i ho fan molt bé. Hem tingut sort que no s’hagi tancat”.

Ramon Llurba i el seu fill Adam, de Bellcaire i la Fuliola, han agafat el timó del forn amb el convenciment que els pobles no poden perdre els oficis. “Ja portàvem pa a Ivars des de fa temps, i quan vam veure que es podia tancar, ens hi vam llançar”, explica Ramon Llurba, forner de tota la vida i hereu d’una saga de pastissers que es remunta el seu avi.

El seu fill Adam comparteix aquesta visió, però també hi suma la seua formació i experiència: “Vaig entrar al negoci familiar el 2007, després de formar-me durant quatre anys a Barcelona. Sempre ho he viscut a casa i crec que és un ofici que avui dia cal valorar molt”. Des d’aleshores, el negoci ha anat creixent amb obertures a Balaguer, Bellcaire, i ara a Ivars.

El pa que elaboren segueix principis artesans ben clars: matèries primeres naturals, fermentacions lentes i sense additius. “Avui dia es fa pa molt ràpid i això afecta la digestió. El nostre pot durar dos o tres dies perfectament sense espatllar-se. I els avis, que tenen el paladar de tota la vida, ho saben bé: com el pa artesà, no hi ha res”, afirma amb convicció.