Les previsions sobre les conseqüències del canvi climàtic empitjoren i afecten especialment la disponibilitat de l’aigua.

Un informe del Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques (Cedex) publicat al setembre eleva del 5% inicial al 12,5% el descens dels recursos hídrics a la conca de l’Ebre per l’escalfament global el 2050, alhora que la pujada de les temperatures i la reducció de les pluges podrien incrementar la necessitat d’aigua dels cultius fins al 16% a Catalunya, segons la consultora Spigal.

L’informe és una nota tècnica del Cedex, dependent del Govern central, sobre la proposta d’incorporar el canvi climàtic en els plans hidrològics del quart cicle. Aquest va ser un dels arguments citats ahir pel president de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Carlos Arrazola, a l’anunciar la revisió de la seua proposta de rebaixa de dotacions d’aigua als regadius de la conca prevista als documents previs del Pla Hidrològic de la conca 2028-2033.

Es va anunciar el setembre del 2024 i a Lleida pretenia retallar per exemple un 19% de la dotació actual al Canal de Pinyana i un 15% al Canal d’Urgell. El plantejament ha generat crítiques des de tots els sectors (“49 de les 88 aportacions” fetes als documents en la fase d’informació pública), especialment dels regants, i ahir l’organisme de conca va fer marxa enrere per reobrir aquest debat.

Arrazola no va concretar en quina direcció es revisaran aquestes dotacions d’aigua, però va dir que seran “rigorosos” i que la nova proposta no distarà gaire de l’actual. Miguel Ángel García Vera, cap de l’oficina de Planificació, va assenyalar que la revisió inclourà altres dades com les estimacions del Meteocat sobre evapotranspiració o l’ampliació de les sèries hidrològiques.

El president de la CHE va explicar que alguns arguments contraris a la seua proposta apunten que reduir les dotacions comprometria el futur de les explotacions agràries i perjudicaria la seguretat alimentària, una cosa que va rebutjar. En canvi, va proposar com a mesures per a la nova planificació continuar modernitzant els regs, augmentar la digitalització i impulsar pràctiques agràries adaptades al canvi climàtic.

Els documents previs reconeixen una gran massa d’aigua subterrània entre Alcarràs i Almacelles de 80 quilòmetres quadrats fins ara no caracteritzada. García Vera va assenyalar que aquesta formalització incidirà més en la protecció “que en l’explotació”.

La UE demana augmentar l’eficiència un 10% en 5 anys

L’anomenada estratègia de resiliència hídrica elaborada per la Unió Europea (UE) fixa per al 2030 una necessitat de millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua del 10%, segons va recordar ahir el president de la CHE. Això passa, entre altres mesures, per reduir les fugues d’aigua i modernitzar les infraestructures hidràuliques, un procés sens dubte necessari en sistemes de reg tradicionals com el Canal d’Urgell.

Arrazola va descartar que hi hagi una data límit perquè les comunitats de regants actualitzin infraestructures. Va manifestar que “és impossible no veure del present” i va vaticinar que “la garantia d’èxit” del reg davant fenòmens com les sequeres es veurà “notablement reduïda” si no es modernitza. 

És qüestió de “supervivència” del regadiu, va dir, i va considerar la modernització “necessària”. El document elaborat per la CHE després de la consulta pública d’aquests primers documents del Pla Hidrològic cita que una de les aportacions demana que la Confederació doni suport als projectes de modernització, cosa que ara competeix al Govern central o de la Generalitat.

També afirma, sobre els regadius, que “dotacions sobredimensionades en algunes zones generen desequilibris i redueixen la garantia de subministrament, comprometent l’estabilitat del sector”.