Societat
Roben 40.000 euros a un veí de Mollerussa suplantant el seu banc
Els ciberdelinqüents van utilitzar vishing i una aplicació fraudulenta per accedir al compte de la víctima
La víctima va presentar la denúncia divendres a la comissaria d’una estafa comesa dijous a la nit i que es va iniciar amb un mètode vishing, un frau que es comet a través d’una trucada, enganyant la víctima mitjançant la suplantació.
En aquest cas, la víctima va rebre una trucada que suplantava el BBVA per alertar-lo que era víctima d’una estafa. Per a això, li van demanar que es baixés una aplicació, amb la qual van obtenir les seues dades i claus.
Amb aquestes, els estafadors van aconseguir fer diverses extraccions de 800 euros, que la víctima els fes una transferència i l’obtenció d’un crèdit. A l’adonar-se de l’engany va trucar al banc, que li va bloquejar el compte, evitant que perdés tots els diners. Tanmateix, el desfalc va ascendir a uns 40.000 euros.
En aquest tipus de casos, els ciberdelinqüents utilitzen tècniques d’enginyeria social –amb intel·ligència artificial inclosa– per trucar (vishing) i enviar SMS maliciosos (smishing) que semblen provenir de fonts legítimes com bancs, serveis públics i empreses de missatgeria, entre d’altres.
Una vegada que estableixen contacte amb la víctima, utilitzen tàctiques de persuasió i manipulació per obtenir informació confidencial, com números de compte, contrasenyes, codis d’accés o fins i tot fer transferències de diners directament des del compte de la víctima.
Els Mossos van registrar el 2023 més de 3.000 casos d’estafa per vishing a Catalunya. Per això, aconsellen no proporcionar informació personal per telèfon, no fer clic en enllaços sospitosos, no atendre trucades desconegudes i bloquejar números sospitosos.
L’Audiència de Lleida ha emès dos sentències en les quals obliga els bancs a cobrir els diners sostrets a un client al ser víctima d’una estafa. En una va obligar a tornar 4.000 euros i en l’altra, 50.600. En totes dos, l’Audiència va recordar que la jurisprudència és unànime a l’hora de sentenciar que el banc ha de reemborsar les quantitats sostretes al seu client i que l’única excepció és que aquest hagi comès una negligència greu que el faci responsable.
De fet, el passat 9 d’abril el Tribunal Suprem va dictar una sentència en la qual aclareix que les entitats bancàries han d’assumir la responsabilitat de les estafes a través d’internet, tret que puguin demostrar que el client va actuar amb negligència greu, la qual cosa estableix jurisprudència.
