L’exconseller d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya entre 1999 i 2003, Josep Grau i Seris, va morir ahir a Barcelona als 80 anys d’edat. Aquest va ser el seu últim càrrec de rellevància en una dilatada trajectòria política que va iniciar el 1983, quan, estant encara al capdavant d’una explotació agrària, es va afiliar a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). 

Aquell mateix any va ser elegit regidor de la seua ciutat natal, Mollerussa. Només una legislatura després, Grau ja va ser designat candidat a l’alcaldia i va resultar elegit al capdavant de la candidatura de CiU. Va ser reelegit en dos ocasions més, el 1991 i el 1995. Durant aquells anys, Grau va encapçalar la transformació de la població que el 1988 es va convertir en la capital de l’acabada de crear comarca del Pla d’Urgell, que els següents anys va experimentar un important creixement urbanístic, econòmic i demogràfic. 

Però la trajectòria política de Grau va anar molt més enllà del seu municipi: el 1987 va ser nomenat vicepresident de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques –la va presidir entre 1996 i 1999–; va exercir com a president de la Diputació entre 1990 i 1999 i fins i tot va ocupar una butaca al Congrés dels Diputats entre 1993 i 1994. 

Després de deixar l’alcaldia de Mollerussa el 1999, Grau va ser elegit diputat al Parlament. Després de la sisena i última victòria electoral de Jordi Pujol, va ser nomenat conseller d’Agricultura i va haver de gestionar, entre d’altres, les crisis de les vaques boges i de la pesta el 2001. La seua vida parlamentària va seguir fins al 2010 després de liderar les llistes de CiU a Lleida el 2003 i el 2006. Ja retirat de la primera línia, Grau es va dedicar a la consultora familiar Roquetes, que li feia mantenir una agenda molt atapeïda i l’obligava a viatjar a l’estranger. 

Alguna vegada va comentar fins i tot que no enyorava l’activitat política “per a res”, encara que sí que es mostrava orgullós d’una etapa de gairebé 30 anys. Durant aquesta última etapa va ser president no executiu del consorci que va construir el Segarra-Garrigues i va formar part de la fundació privada Lafer i Compromesos amb el Futur de Lleida, de la Fundació ICG.