El camp, entre l’espasa i la paret

Els pagesos topen amb l’exigència de suportar uns costos de producció cada vegada més alts que no poden repercutir en els productes, una situació difícil de suportar, i les explotacions necessiten oxigen

La renda d’un agricultor en l’actualitat és un 60 per cent de la mitjana de tots els treballadors, una dada que demostra que ser pagès és una activitat que hauria de ser més aplaudida del que ho és en aquests moments per la societat, una societat a la qual proveeixen d’aliments en unes condicions especialment dures en molts moments. Com l’actual, en el qual un bon nombre de sectors adverteixen de la seua particular crisi.

En els últims temps s’estima que la cistella de la compra s’ha encarit de l’ordre d’un 30% per a les famílies, mentre que les compres d’insummes per part dels pagesos s’han disparat un 70%. Dos dades que demostren que el productor no pot repercutir l’augment dels costos de producció.

Si anys enrere agricultors i ramaders havien d’estar atents a la demanda de productes i a l’oferta existent al mercat, en l’actualitat han d’estar preocupats per la situació a l’estret d’Ormuz o l’esdevenir de la guerra d’Ucraïna. Són conflictes que han disparat els costos energètics i també els de productes bàsics com els fertilitzants.

Per posar un exemple, el gasoil agrícola ha passat de costar una mitjana d’1,012 euros el litre l’1 de gener a 1,616 dilluns, segons dades del ministeri de Transició Ecològica. Els fertilitzants són un altre dels grans problemes per al camp lleidatà, amb la tona d’urea que ha passat de 480 euros a superar els 800 en tot just uns mesos.

Però, a més, els pagesos lleidatans es queixen d’una burocràcia que els ofega en munts i munts de tràmits que els porta en moltes ocasions a dedicar més hores a complir amb la paperassa amb les administracions que en la mateixa explotació agrària.

Tot això denunciant, a més, la pressió d’unes importacions d’aliments la producció dels quals no s’ha vist sotmesa a les fèrries normatives comunitàries, que es converteixen en costos addicionals als quals no han d’enfrontar-se productors de països tercers.

En matèria ramadera, a banda dels costos, els problemes estan arribant de l’àmbit sanitari. Un cas especialment sagnant és el del porcí a causa de la pesta porcina africana (PPA), un sector que porta perdent diners des que va esclatar la crisi, actualment més de 30 euros per cada porc d’engreix que va a l’escorxador. Però també se n’hi podrien sumar altres, com ara el boví i la dermatosi nodular contagiosa, per posar-ne només dos exemples.

Una altra de les grans preocupacions d’agricultors i ramaders és el futur de la Política Agrària Comuna (PAC), amb la demanda unànime que es mantingui per apuntalar el camp. Serà clau per poder garantir el futur del sector i poder avançar en el camí del relleu generacional i el futur del món rural.

Marc Piqué