El Canal d’Urgell “estava gestionant una situació de sequera que, a més, es pot qualificar d’excepcional i històrica” l’estiu del 2023, conclou la magistrada que va presidir, com a substituta en el Jutjat Contenciós Administratiu de Lleida, els judicis dels dies 6 i 13 de juliol per dirimir les demandes de regants contra la comunitat general per les pèrdues que els va comportar la interrupció del subministrament quan els cultius que havien sembrat, panís principalment, no s’havien desenvolupat.

I en aquest escenari, afegeix, la seua actuació “està motivada i justificada en consideració a les circumstàncies imprevisibles i inevitables que en aquells moments afectaven la zona” regable, per la qual cosa les pèrdues dels demandants “no té l’origen en l’actuació” del canal “sinó en la sequera”.

Aquesta escassetat d’aigua, anota, “es pot qualificar com una circumstància de força major”, a la qual cosa s’afegeix que la comunitat general “no actua segons el seu únic criteri, que en tot cas és tècnic, sinó també segons el mandat del Pla Especial de Sequera”.

I tot això, dictamina, “trenca el nexe causal” entre les decisions preses pels demandats i els danys patits pels demandants, la qual cosa el porta a desestimar el bloc de demandes dels regants. La decisió de la magistrada canvia el criteri que al febrer, en l’únic cas d’aquest conflicte que havia estat sentenciat, havia aplicat un altre jutge substitut del Jutjat Contenciós Administratiu de Lleida, que va donar la raó al regant i va condemnar el canal a indemnitzar-lo.

“Només aquesta sentència examina el cas concret que l’ocupa”, aclareix l’actual jutge suplent, que anota que l’anterior “tampoc té la consideració de jurisprudència” i, “si bé pot tenir caràcter de precedent i orientatiu”, el seu contingut “no és vinculant a la controvèrsia d’aquest procediment”. El tercer criteri, el de la magistrada titular, s’aplicarà als més de 30 casos pendents.

Una part de les pèrdues quedarà sense compensar amb el nou criteri

El nou criteri aplicat pel Jutjat Contenciós Administratiu de Lleida comporta que una part de les pèrdues econòmiques que els demandants afirmen que van patir quedaran sense rescabalament, ja que els ajuts aprovats l’any passat per la Generalitat no arriben per cobrir-les en la seua totalitat.

En el cas d’un dels demandants l’assumpte dels quals ja ha estat sentenciat, les pèrdues estimades ascendeixen a 7.680 euros, mentre que les mesures extraordinàries de la Generalitat únicament en van cobrir 4.106. Això significa que en quedarien 3.574, al voltant de 500 €/ha (en conrea 6,69 ha), sense cobrir.

Les sentències dels jutjats Contenciós Administratiu en plets en els quals hi ha en joc menys de 30.000 € no són apel·lables davant del Tribunal Superior.