Dos de les basses a la Xarxa Natura són a la zona d’especial protecció d’aus (zepa) de Bellmunt-Almenara, una altra a la de Plans de Sió i una a la de Valls del Sió-Llobregós. Tanmateix, el projecte defensa que “de les quatre basses en espais protegits, només una s’ubica en una zona amb hàbitats favorables o presència d’aquestes aus”. Afegeix que “a les tres basses restants no s’afecten hàbitats favorables per a aquestes espècies protegides”.

El projecte valora que l’impacte de les obres sobre hàbitats de la Xarxa Natura pot ser “sever”, però pot mitigar-se fins a ser “moderat” o “compatible” aplicant mesures correctores. Aquestes basses es plantegen després d’avaluar i descartar una alternativa que no afectaria cap espai protegit, ja que incloïa totes les obres a l’actual zona regable. Aquesta opció va ser desestimada al considerar que tindria una menor eficiència energètica.

El projecte proposa catorze basses en una cota més elevada que el canal i fora de la zona regable (quatre a la Xarxa Natura). La seua funció és absorbir els desajustos entre els cabals bombats i els consumits per la xarxa de reg.

Així, les que estan en espais protegits “requeriran una anàlisi d’alternatives d’ubicació més específica, per evitar afectació als espais naturals protegits”. “Plantejaran alternatives i solucions tècniques, encara que energèticament siguin menys eficients, o proposaran mesures preventives, correctores i compensatòries que garanteixin un balanç ecològic neutre o positiu”, conclou l’estudi ambiental.

Plantegen suprimir les col·lectivitats i dividir el regadiu en 39 sectors

La proposta de modernització del regadiu va més enllà de la tecnologia per estalviar aigua i energia, i aborda també canvis organitzatius. Planteja substituir les 21 col·lectivitats històriques de regants per 39 sectors de reg, un canvi que, segons la documentació a exposició pública, ha de contribuir a “rendibilitzar” les obres, “disminuint les pèrdues de transport i distribució i, alhora, dotant cada parcel·la d’unes condicions que facilitin la implantació de regs més eficients”.

Aquest sistema donaria un pes més gran en la gestió diària a la comunitat de regants, si bé aquesta haurà d’incorporar representants de cada un dels nous sectors de reg que substitueixin les col·lectivitats. Aquestes agrupen actualment uns 18.000 regants i 48.600 parcel·les de 54 municipis a les comarques de la Noguera, el Segrià, les Garrigues, l’Urgell i el Pla d’Urgell.