La llibreria la irreductible de Lleida va acollir ahir la presentació de Sarcènit, la novel·la amb què el lleidatà Jaume Vila Ricart (1917-1997) va quedar finalista del premi Nadal 1950. No es tracta d’una reedició sinó d’una autèntica novetat editorial, ja que la novel·la es va publicar el 1951 traduïda al castellà però després de passar per la pertinent censura de l’època.

Aquella edició incompleta no va arribar al mercat en català fins a l’any 1985. Per això, Fonoll va destacar que “aquesta novel·la que va establir les bases de l’imaginari literari de postguerra de Ponent” s’edita ara per primera vegada amb el text íntegre. La presentació de l’obra va comptar amb la participació del responsable de l’edició i autor del pròleg, el poeta i professor lleidatà Eduard Batlle, i l’escriptora Helena Rufat.

La història d’aquesta obra és molt més que una novel·la d’iniciació sobre la vida d’un jove orfe, que ha d’afrontar les peripècies de l’edat adulta acompanyat de la vella casa familiar, Sarcènit, com una illa en meitat d’un mar de terra. De fet, aquest casalot es converteix en l’altre protagonista de la novel·la en una lluita d’home i natura pel destí.

En aquest sentit, des de Fonoll apunten que es tracta de la primera novel·la, escrita fa ja tres quarts de segle, que atansa el lector als canvis humans i territorials conseqüència de la construcció del Canal d’Urgell. Com va explicar Batlle, “un dels mèrits més rellevants de Sarcènit és que representa la primera expressió literària del potencial simbòlic de la plana de l’Urgell i de les seues transformacions”.

“Aquesta plana de l’Urgell es guanya el dret propi a ser un paisatge literari homologable a la plana de Vic de Verdaguer, l’Empordà de Pla, la Barcelona de Rodoreda, la Mequinensa de Moncada o el Pallars de Coll i de Barbal”, va destacar Batlle.

En aquest sentit, l’editor va afegir que “moltes qüestions, problemes o circumstàncies que apareixen en la trama de Sarcènit es van convertir anys després en referents comuns que apareixen en obres com Els llops, de Francesc Puigpelat; El clot de l’aigua, de Francesc Pascual; Urgell. La febre de l’aigua, de Vicenç Villatoro, o Aigua a les venes, de Francesc Canosa”.

L’autor, també músic i pintor, va viure de nen al Castell del Remei

Encara que des de fa tretze anys la biblioteca pública de Mollerussa porta el seu nom, com a homenatge a la tasca cultural de Jaume Vila Ricart, aquest escriptor i també músic i pintor nascut a Linyola el 1917 no va acabar d’obtenir el reconeixement que es mereixia.

De nen va viure amb la seua família al Castell del Remei –propietat llavors de la família Girona, impulsora del Canal d’Urgell–, on es va iniciar en la literatura i va establir contacte i amistat amb personalitats com Joaquim Ruyra, Valeri Serra i Boldú, Josep Obiols o Josep Balcells. Creador polifacètic, a més de la novel·la Sarcènit, va escriure l’Himne del Pla d’Urgell.

Va ser autor dels llibres de poesia Les roses negres i 40 sonets de llum i de fosca, que inclou El cop de mall, guardonat als Jocs Florals de Barcelona el 1992. El 1996, un any abans de la seua mort, l’ajuntament de Mollerussa el va homenatjar.