El Vila-sana ha tornat a fer història. L’equip de la petita localitat del Pla d’Urgell ha aconseguit una gesta immensa al coronar-se, per primera vegada en la seua història, campió de l’OK Lliga Iberdrola després d’imposar-se al Fraga per 1-3. Ho va avançar ahir el tècnic Lluís Rodero: “Volem que aquest sigui l’últim partit de la temporada”, i ho va aconseguir. Les lleidatanes van vèncer les aragoneses en els dos primers partits de la final per tancar un any històric en què han conquerit la Lliga i la Copa. Ahir Fraga es va tenyir de groc en un partit intens i igualat que es va definir en la primera meitat i que quedarà gravat a la retina de tots els habitants de la localitat lleidatana.

Els minuts inicials van ser caòtics. Pèrdues, imprecisions i un ambient eixordador que dificultava sentir els propis pensaments. El Fraga es va fer fort i després de dos pèrdues del Vila-sana va tenir les primeres ocasions d’Arxé i Sanjurjo. Tot i així, Anna Salvat va aparèixer per mantenir el 0-0. Les de la Franja pressionaven, però van ser les del Pla d’Urgell les que van castigar. Salvanyà es va plantar sola davant d’Anna Ferrer i va obrir el marcador, fent esclatar de joia a la seua afició que, malgrat estar en inferioritat, va ser més sorollosa en moltes fases del duel (0-1).

Després del gol, el ritme va baixar, però el partit es va anar decantant a favor del Vila-sana. Les lleidatanes van fer un pas endavant en defensa i llançant Florenza i Agudo van fer molt mal a les aragoneses. Tant que el seu tècnic, Jordi Capdevila, es va veure obligat a demanar el primer temps mort. La pausa no va canviar res. A falta de 10 minuts per arribar al descans, el Vila-sana va tornar a colpejar. Aquesta vegada amb un gol de Gime que va aixecar, de nou, la marea groga (0-2).

Al ritme de la discoteca Florida 135, a escassos metres del pavelló, els gols lleidatans se succeïen. Tanmateix, un minut després, quan tot semblava controlat, un tir llunyà del Fraga va propiciar un rebot que Soto va enviar al fons de la xarxa (1-2). Les locals retallaven distàncies i la seua afició creia, però, sense gairebé temps per celebrar, Victòria Porta va aprofitar un contraatac per col·locar l’1-3. La lleidatana va vèncer amb classe Ferrer i va posar l’avantatge definitiu al descans després de 25 minuts més que intensos, dignes del que representa aquest duel: l’enfrontament entre dos dels millors equips del món.

A la represa, el Fraga va sortir més actiu, empès per la necessitat de revertir un marcador més que advers. Tot i així, les lleidatanes van resistir amb una exhibició d’enteresa defensiva. Passats els primers cinc minuts, el Vila-sana va tornar a prendre el control i, encara que Salvat va haver d’intervenir en un parell de tirs llunyans, l’avantatge de les del Pla continuava latent al marcador. A més, a punt van estar d’ampliar-lo després d’una transició ràpida que Gime va ser incapaç de culminar.

A falta de 13 minuts va arribar la més clara. Un tir lliure directe que Florenza, igual que Agudo en el primer temps, va ser incapaç de materialitzar. Se li escapava la sentència a un Vila-sana que es va mostrar igual de sòlid que en la primera meitat. Això ho sentia la seua afició que, entre les desenes de ventalls que intentaven pal·liar la calor, animava les seues per donar-los energia. 

L’afició local tampoc no es va quedar enrere i va pressionar durant el temps mort de Rodero perquè les seues tornessin connectades, i això van fer. El Fraga es va instal·lar en camp rival i a falta de set minuts, i aprofitant l’exclusió de Victòria, Fontdeglòria enviava la pilota al travesser. Es va salvar el Vila-sana. Dos minuts després, les de la Franja es van bolcar, però el rival es va mostrar infranquejable, rebutjant tots els atacs locals. Cada desallotjament se celebrava com un gol. Igual que la blava que va veure Sanjurjo, del Fraga, que les deixava en superioritat numèrica. 

Les lleidatanes no ho van aprofitar i van haver de resistir fins al final. Tanmateix, el Fraga no va poder fer res per retallar distàncies i quan encara faltaven 10 segons per acabar el xoc, la grada va començar a entonar el “Campiones, Campiones”. La festa va ser gegant. El Vila-sana ho havia aconseguit. Es van proclamar campiones de l’OK Lliga i Maria Porta, que es retirarà aquesta temporada, va poder acomiadar-se amb magnificència (1-3).