El neuròleg Jaime Gàllego Culleré va tornar a la seua Mollerussa natal per oferir una conferència sobre salut cerebral i envelliment positiu a les Aules d’Extensió Universitària. Una ocasió per reflexionar sobre com afrontar el pas dels anys i recordar la seua infància en una ciutat que va deixar als 17 anys.

Quin és el principal missatge que ha volgut transmetre en la seua conferència?

Vivim en una societat en la qual cada vegada arribem a edats més avançades. Però el més important no és només viure molts anys, sinó que siguin anys plens d’activitat, de projectes i d’il·lusió. Tot això ens dona força per afrontar un envelliment adequat. No es tracta tant de la quantitat d’anys com de la qualitat amb què els vivim.

Què podem fer per envellir millor?

Hem de cuidar-nos des de joves, però també entendre que podem arribar a edats avançades amb una bona qualitat de vida. Els hàbits saludables són fonamentals, igual que les relacions personals. Mantenir el contacte amb els amics, la família, conservar les activitats i les il·lusions és absolutament necessari. I, sobretot, hem de mantenir una actitud positiva davant de la vida.

Fins a quin punt influeix aquesta actitud positiva en la nostra salut?

Ser positiu no significa que no tinguem problemes, sinó saber buscar solucions i ser capaços d’aixecar-nos quan les coses no van bé. És molt important mantenir la il·lusió i la curiositat. L’edat no ens hauria d’apartar de la vida. Amb aquesta actitud podem viure millor i fins i tot retardar l’aparició d’algunes malalties associades a l’envelliment.

Què entén un neuròleg per portar una vida saludable?

Significa cuidar l’alimentació, fer activitat física i mantenir una vida social activa. També hem de conèixer els nostres factors de risc, saber si tenim hipertensió, diabetis, problemes cardíacs o altres malalties que requereixin atenció. La predisposició genètica també pot condicionar la nostra salut i hem de tenir-la en compte per cuidar-nos millor. És important descansar i dormir bé. I no podem oblidar-nos de les relacions humanes, de compartir temps amb familiars i amics.

Com es manté aquest optimisme quan apareixen les dificultats?

La vida de vegades ens dona molts cops. Com deia Viktor Frankl, li hem de trobar un sentit. Cal intentar veure el costat positiu de les coses, afrontar els problemes i posar també de part nostra. No sempre podem evitar les dificultats, però sí que podem treballar la nostra manera d’afrontar-les.

Va nàixer a Mollerussa i va marxar als 17 anys. Quins records conserva?

Moltíssims. Aquí vaig viure la meua infància, amb els meus avis, els meus pares, els meus germans, els meus oncles i els meus amics. Van ser alguns dels anys més feliços de la meua vida. Per a mi, Mollerussa és un refugi, un lloc al qual sempre m’agrada tornar. Quan torno, sento que soc a casa.

Ha canviat molt la ciutat des d’aleshores?

Moltíssim. Mollerussa és ara molt més gran i ha experimentat un desenvolupament impressionant. Hi ha edificis i llocs que són completament nous per a mi. Cada vegada que torno descobreixo canvis. La ciutat s’ha anat transformant, igual que canvia la vida, però continuo conservant el record d’aquella Mollerussa de la meua infància.