L’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell ha acollit aquest dimarts la presentació del dissetè número de la revista Mascançà, un volum que recull onze estudis presentats en les 16es Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell, celebrades l’any passat a Castellnou de Seana. El nou número incorpora diverses investigacions sobre aspectes de la història, la cultura i la societat de la comarca i, entre elles, tres estudis directament vinculats a Mollerussa.

Un dels treballs és l’estudi que va constituir la ponència inaugural de les jornades, a càrrec del periodista Jordi Bonilla, sobre les tendències en la programació musical al Pla d’Urgell, amb especial atenció a l’auge de l’oci nocturn durant les dècades dels 80 i 90 a Mollerussa, aleshores ja consolidada com a capital de la comarca. El volum també inclou un article escrit a quatre mans per Joan Antoni Gómez i Tere Grañó, que se centra en quaranta famílies de Mollerussa durant l’època de l’alcalde i bandoler Parrot (1833-1847), així com un tercer estudi d’Esther Bosch sobre l’ensenyament musical particular a Mollerussa de la mà de Francesc Filella (1917-1994).

La presentació ha anat a càrrec de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona; el president de Mascançà, Jaume Suau; el director de la revista, Josep Camps, i el director de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell, Josep Jordana.

L’alcalde ha posat en valor la qualitat del projecte cultural i divulgatiu de la revista, una eina “que necessitem per veure que tenim uns pilars molt sòlids i que forgen identitat”. Solsona també s’ha referit al paper de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell, seu de Mascançà i font de documentació per a bona part de les investigacions que es publiquen, i l’ha definit com “un equipament de primer nivell encara una mica desconegut”. En aquest sentit, ha recordat que l’Arxiu ha ampliat recentment els seus fons amb la incorporació de l’arxiu de la Casa Bosch de Mollerussa i del fons del Castell del Remei.

Per la seva banda, Jaume Suau ha recordat que “allò que no investiguem, corre el risc de perdre’s”, per la qual cosa la revista “és una manera de conservar preguntes i testimonis perquè siguin recuperats en el futur” i de “convertir la recerca en un patrimoni compartit”.

El filòleg Josep Camps, director de la revista, ha presentat els diferents estudis que integren aquest dissetè número i ha posat en relleu el prestigi assolit per la publicació en l’àmbit acadèmic, com demostra la quantitat d’articles de Mascançà que són citats en estudis universitaris.

Finalment, Josep Jordana s’ha referit a la funció social d’una revista “que recull diferents mirades i ens ajuda a entendre millor el territori on habitem” i ha destacat el nivell assolit pel Centre de Recerques Mascançà, al qual ha definit com un “tòtem” de la recerca.

La presentació ha anat a càrrec de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona;  el president de Mascançà, Jaume Suau; l’editor de la revista, Josep Camps; i el director de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell, Josep Jordana. L’alcalde ha fet valdre la qualitat del projecte cultural i divulgatiu de la revista, una eina “que necessitem per veure que tenim uns pilars molt sòlids i que forgen identitat”. També s’ha referit a la funció de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell, seu de Mascançà i font de documentació, “un equipament de primer nivell encara una mica desconegut” i que recentment ha engrandit el seu fons amb l’arxiu de la Casa Bosch de Mollerussa i també el fons del Castell de Remei.

Per la seva banda, Jaume Suau ha recordat que “allò que no investiguem, corre el risc de perdre’s” per la qual cosa la revista “és una manera de conservar preguntes i testimonis perquè siguin recuperats en el futur” i “convertir la recerca en un patrimoni compartit”.

El filòleg Josep Camps, director de la revista, ha presentat els diferents estudis que inclou el dissetè número de la revista, de la qual ha posat en relleu el prestigi que té en el món acadèmic com demostra la quantitat d’articles citats en estudis universitaris. 

Per la seva part, Josep Jordana s’ha referit a la funció social d’una revista “que recull diferents mirades i ens ajuda a entendre millor el territori on habitem” i ha destacat el nivell assolit pel Centre de Recerques Mascançà al qual ha definit con un “tòtem” de la recerca.