Sota l’àmplia ombra de l’Alzinera del Quelàs, Miralcamp va posar ahir la mirada en la seua pròpia història. Allà, en el petit promontori proper a la Font del Tord, veïns, autoritats i famílies es van reunir per retre homenatge a un arbre que ha vist passar almenys sis segles de vida i la transformació del pla de Lleida. Una alzina que va ser declarada Arbre Monumental de Catalunya l’any passat i a la qual es va retre ahir homenatge.

La jornada, que va combinar emoció i celebració, va arrancar amb un acte de reconeixement col·lectiu al valor històric, ecològic i sentimental d’aquest exemplar únic i que ha passat a formar part del patrimoni natural més valuós del país. Una catalogació que en garanteix la protecció legal i reforça la consciència sobre la seua conservació per a les generacions futures.

La coral de Miralcamp va posar música al matí, seguit d’un esmorzar popular i una ballada de sardanes de germanor que va convertir l’entorn en un espai de trobada intergeneracional i familiar. Es van entregar distincions als guardians d’aquest exemplar únic d’alzina i als que per la seua feina han permès garantir-ne el bon estat i prolongar-ne la longevitat.

Entre els assistents es trobaven el president del consell del Pla d’Urgell, Carles Palau, l’alcalde de Miralcamp, Melcior Claramunt, i representants municipals de la comarca, a més de membres de la família Piró, vinculada històricament al lloc i a la seua protecció.

Però la història de l’Alzinera del Quelàs no s’explica només en actes institucionals. La seua supervivència és també la suma de petits gestos sostinguts en el temps. Des de la seua declaració com a arbre monumental d’interès local el 2016, el compromís del municipi ha anat de la mà del treball silenciós dels seus cuidadors. Una responsabilitat que recau en Xavier Soberà i Dolors Sans, les intervencions dels quals van ser claus per frenar una plaga de panerola que amenaçava de debilitar-lo, així com per millorar l’accés de l’arbre a l’aigua.

Amb un tronc de 4,6 metres de perímetre, prop de 20 metres d’altura i una copa que s’estén fins als 24 metres de diàmetre, l’alzina s’imposa al paisatge com un testimoni privilegiat. Des de la seua posició, ha contemplat els canvis agrícoles impulsats pel canal d’Urgell i l’evolució de tot un territori, i s’ha convertit en un actiu turístic de la localitat i comarca.