La sala d’exposicions del Museu de Vestits de Paper acull una mostra col·lectiva amb un marcat accent familiar i artesanal. Cinc creadors, la majoria jubilats, comparteixen espai amb obres fetes a mà que van des de maquetes i figures de ferro fins a quadres de diamond painting. L’exposició, oberta fins al 10 de maig, posa de relleu la paciència, la imaginació i el desig de continuar creant després de tota una vida de treball. En la mostra participen Josep Arderiu, de Bellvís, i els veïns de Mollerussa Alfonso Romero Expósito, Antonio Navas, Francisco Navas i Isabel Fernández Torres.

Arderiu, agricultor durant tota la seua vida, explica que la seua afició va sorgir gairebé per sorpresa. “Això em va venir una mica pels fills i els nets. Ara ho gaudeixo molt, el temps se’m passa volant”, assenyala. Treballa sobretot amb fusta reciclada i assegura que mai havia tractat aquest material. “Jo era de ferro; no havia tocat mai la fusta, i ara m’ha sortit aquesta vena creativa”, diu.

Entre els seus treballs figuren unes 65 maquetes, entre les quals la Sagrada Família i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, incloses a la mostra de Mollerussa.

Romero presenta figures realitzades amb ferro, xapa i peces recuperades. El seu procés creatiu parteix moltes vegades de materials trobats, als quals dona una segona vida. A la seua col·lecció acumula ja més de 140 peces.“No mires mai les hores; l’agafes quan et ve de gust i, com més forma pren la peça, més ganes tens d’acabar-la”, afegeix.

Navas, ferrer jubilat, va trobar en les maquetes una manera de relaxar-se després de la jubilació. “Em van dir que jo no tindria paciència i al final això m’ha relaxat tant que he seguit fins avui”, explica. La seua obra més coneguda és la maqueta d’una església de nom no precisat, una peça que li va portar nou mesos de treball i per a la qual va utilitzar 25.000 bastonets de remoure cafè.

També ha realitzat una reproducció del consell comarcal i altres maquetes arquitectòniques. Navas aporta figures artesanals creades a partir de materials reutilitzats, filferros i petits objectes quotidians. “Agafem coses que ja no tenen valor i les convertim en figures boniques”, afirma. En el seu cas, més que forja tradicional, hi ha una artesania nascuda de la imaginació i de l’aprofitament de tota mena de peces. Entre les seues obres es troben Sant Jordi i diversos arbres, fets amb elements reciclats. Subratlla el valor emocional d’aquest tipus de treballs: “L’artesania no té preu. Quan regales una peça i veus que l’altra persona està contenta, tu encara quedes més satisfet.”

La nota de color la posa Fernández, que presenta quadres elaborats amb la tècnica de diamond painting. Les seues obres inclouen retrats, a més de composicions amb arbres, roses i altres motius decoratius.

L’exposició transmet una idea clara: la creativitat no entén d’edats.