Bellvís reviurà una part essencial de la seua història col·lectiva recent amb la Jornada de Retrobament dels antics treballadors i col·laboradors de Paido, una cita nascuda de la memòria i l’afecte entre els qui van compartir anys de feina en una de les empreses que més empremta va deixar al municipi durant el segle XX passat. La jornada se celebrarà el dissabte 11 d’abril i s’emmarca en el 80è aniversari de l’arribada de l’empresa làctia, inaugurada el 1945 i dedicada als productes lactis, tancada definitivament el 1997.

En el record de moltes famílies, Paido continua ocupant un lloc destacat. Durant dècades va ser motor econòmic, espai d’aprenentatge laboral, punt de convivència diària i una autèntica escola de vida. Molts testimonis la defineixen com “un puntal econòmic” en una època en què al poble hi havia poques alternatives laborals. En moltes cases hi treballaven diversos membres d’una mateixa família, de manera que permetia complementar l’activitat agrícola o compatibilitzar-la amb altres oficis.

Un dels aspectes que apareix amb més força en els records dels antics treballadors és el paper de la fàbrica en la incorporació de les dones a la feina remunerada. Paido els va donar ocupació en un temps en què el fet que la dona guanyés el seu propi sou no era gens habitual. “Donava autonomia”, recorda una de les participants, que arriba a definir aquest procés com “una autèntica revolució”.

Paido forma part també de la memòria sentimental de molts joves que van treballar-hi durant els mesos d’estiu. Estudiants de quinze, setze o disset anys van trobar a la fàbrica la primera ocupació, el primer sou i el primer contacte amb la responsabilitat diària.

La història de Paido és també la d’una indústria que va saber adaptar-se i ampliar el seu catàleg de productes. En els inicis va produir llet en pols maternitzada per a nadons i amb els anys va incorporar llet condensada, mantega, arròs amb llet, flams i, de forma molt especial, l’Okey, un popular batut vinculat a Nutrexpa.

La fàbrica no es proveïa només de Bellvís i el seu entorn immediat. Les rutes de recollida de llet arribaven a nombrosos punts de la província d’Osca. En moments de gran producció fins i tot arribaven cisternes procedents de França, i la llet condensada s’enviava a diferents punts del país i també a l’Àfrica. Tot això reforça la idea que Paido va ser una indústria de pes, amb una activitat que superava àmpliament l’escala local.

Entre els noms propis lligats a aquella etapa destaca Ramon Vila, considerat pels organitzadors i per molts testimonis com la persona que va donar gran impuls a l’empresa, modernitzant les instal·lacions i diversificant la producció.

L’organització del retrobament ha estat possible gràcies al treball d’una comissió juntament amb la col·laboració de l’ajuntament de Bellvís i la Diputació. La recerca ha permès recuperar el contacte amb persones que avui viuen a diferents ciutats. Els organitzadors preveuen reunir prop de 300 persones al matí i unes 160 al dinar, xifres que confirmen la força emocional que Paido continua tenint en la memòria col·lectiva.

Al matí, el Casal Cultural Sebastià Serrano acollirà l’acte central, amb un homenatge als companys absents i el lliurament d’una publicació commemorativa impulsada per la família Vila. També hi participaran Ramon i Neus Vila i l’historiador Jaume Suau. La jornada continuarà amb un dinar de germanor i inclourà l’estrena de tres cançons: Els Sons de la Paido. La commemoració es completarà amb una exposició de fotografies i material divers durant tot el mes d’abril.